El regal de la Constitució
Per celebrar el dia de la Constitució espanyola, se’ns regala una nova informació: l’emèrit Joan Carles I també gaudeix de protecció especial al Regne Unit pels actes possiblement indecorosos comesos entre 2012 i 2014. Als jutges britànics no els deu semblar bé que tot un rei pugui ser despullat –metafòricament, és clar– per una broker davant el món. De tota manera, que el rei va nu ho sap tothom des de fa estona (tothom llevat d’uns quants cortesans de servilisme patètic, que just de sentir-se a prop del personatge ja han assolit el cel en aquesta terra).
Segurament aquests jutges britànics no han considerat l’afer en tota la seva extensió. Haurien d’haver tengut en compte que el dubte i les sopites consegüents sobre l’honestedat d’un home públic (o d’una dona ídem) sempre seran més males d’exculpar socialment que no una condemna percebuda com a justa. Perquè ara ha esdevengut una obvietat la protecció de què gaudeixen personatges com l’emèrit, en un exercici execrable d’injustícia. No pot ser, a judici dels jutges, que la llei protegeixi la senyora Corinna enfront d’un home per les venes del qual corre sang blava, tan respectada al Regne Unit.
Així que el panorama és aquest: l’emèrit és objecte de sospites considerades raonables per la majoria del poble, i beneficiari d’un tracte de favor per una llei que hauria de ser igual per a tothom. Una balança d’inestable equilibri, amb un sistema de pesos que no s’aplica de manera equitativa.
Hem tirat per aquest camí, la fèrria, inamovible Constitució espanyola ho ha dogmatitzat i les persones hem de viure a la seva empara: unes sabates que dificulten i fins i tot impossibiliten la marxa cap endavant.
