OBSERVATORI

Els mecanismes, els recursos... ja hi tornam a ser

Es respon a caprici de qui governa, segons interessos electorals o de qualsevol altra mena o segons disponibilitat tan puntual que no se sustenta dos dies

La setmana passada dedicàvem aquestes mateixes pàgines a fer un recompte de les noves infraestructures culturals de titularitat pública que s’estan construint o s’ha anunciat que s’habilitaran properament a les Illes. Una vintena, en comptàvem. Una fuita cap endavant, deia jo. Un poc suïcida, afegesc ara, quan dia sí i dia també se’ns demostra que no tenim resolts ni els mecanismes ni els recursos necessaris, no ja per mantenir i dotar de qualitat i interès els nous equipaments, sinó tampoc per dignificar i donar sentit als ja existents. I els recursos econòmics necessaris per resoldre les deficiències més flagrants -com la manca de personal tècnic i de contractació de professionals per a activitats diverses, com l’absència d’espais adequats per a la custòdia i la conservació del patrimoni o, entre moltes altres, la mancança de programes educatius en la pràctica totalitat dels àmbits de la cultura-, aquests recursos no hi ha voluntat política de posar-los, i no dic de cop, sinó amb un compromís progressiu.

Tanmateix, tot és una qüestió de recursos, de voluntat i de criteri. Fa uns dies, en acabar la visita a Jaume Llabrés, a qui vaig anar a veure per interessar-me per l’estat de les gestions amb diferents institucions de les Illes amb l’objectiu de donar la seva col·lecció de ceràmica popular, sempre sense resposta i, en alguns casos, amb rebuig sense contemplacions ni agraïment, imaginava els interlocutors institucionals del col·leccionista -de qualsevol col·leccionista amb voluntat de cedir el seu patrimoni- pronunciant, si més no, amb la boca tancada, un “calla, calla, quin problema!”.

Una donació patrimonial, per valuosa que sigui, en aquesta terra nostra, és percebuda com un problema. I ho és perquè ningú no ha volgut posar en marxa els mecanismes i els criteris per, primer valorar-la -no s’ha d’assumir tot- i després acollir-la, conservar-la i difondre-la. Quan no es tenen els mecanismes ni s’han fixat els criteris, el que passa és que la resposta és sempre arbitrària. Es respon a caprici de qui governa, segons interessos electorals o de qualsevol altra mena o segons disponibilitat tan puntual que no se sustenta dos dies. Així, s’han obert i s’han tancat museus o fundacions; així passa que en mantenim un parell mallorquí que no només no tenen interès, sinó que són culturalment perniciosos, i així passa que tenim un bon nombre de col·leccionistes que no ofereixen donar el seu patrimoni perquè no es fien.

Mentrestant, podem fer nous equipaments i plans de cultura, però mentre no abordem els problemes de base, mentre no posem els fonaments, sempre trontollarem.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF