La recuperació de l'ossa d'Ordino com a metàfora
El fet de recuperar la tradició té un component molt important: ha estat assumit per la col·lectivitat i no només com un mer acte de consum des de l'observació
La farsa de l'ossa d'Ordino, que recrea la matança de la darrera ossa que va existir a la parròquia, va tornar a representar-se després de 25 anys de no fer-ho. Cert és que amb algunes variants, la primera d'elles i més notòria la del canvi de data -en lloc de fer-la el dia de Sant Esteve, es va traslladar al dia 10 de desembre aprofitant l'activitat del Christmas Village i l'afluència de visitants gràcies al pont festiu de la Puríssima-, però no és menys cert que les tradicions evolucionen i canvien amb el pas del temps. Abans eren els pagesos que la representaven i ara som una colla de veïns amateurs de la parròquia, amants de les tradicions, que sota la direcció de la Pilar i la producció de la Mari, ens hem arremangat i durant dos mesos hem assajat per fer-la possible per al gaudi de tothom i, perquè no dir-ho, també per al nostre.
Més enllà de la festa, la diversió i la gresca, recuperar la farsa de l'ossa d'Ordino és especialment significatiu, com ho va ser en el seu dia, el Carnaval passat, portar a la plaça de nou l'espectacle dels Contrabandistes. Perquè si una cosa evidencia és que moltes de les tradicions que es van anar perdent al llarg del segle XX ho van fer perquè s'havia perdut la raó per la qual es feia la festa, és a dir, que havien perdut la seva necessitat social. Certament que ara, quan tornen, quan es recuperen després d'un llarg temps d'absència, ho fan com un element essencialment d'espectacle. Però amb un component molt important: i és que el fet de recuperar la tradició ha estat assumit per la col·lectivitat i no només com un mer acte de consum des de l'observació. Ho reflectien les cares de la gent d'Ordino aplegada a la plaça, d'aquells que feia 25 anys van veure l'última representació, però també per part dels més joves, dels que ni tan sols coneixien l'existència d'aquesta tradició. Diumenge, la recuperació de l'ossa va posar en evidència la necessitat de les tradicions per socialitzar-se, de regirar-se per retrobar la identitat, de no perdre la memòria històrica i de transmetre-les com a part de la nostra cultura.
