22/11/2019

La rectificació del PSOE

2 min
Adriana Lastra, portaveu del PSOE amb Gabriel Rufián, d'ERC

BarcelonaA poc a poc Pedro Sánchez va rectificant la desastrosa estratègia que el va portar a la repetició electoral i a abjurar del diàleg amb Catalunya, i que va tenir uns resultats perfectament descriptibles a les eleccions del 10-N. Sánchez ha passat de no voler negociar amb els independentistes a nomenar interlocutors i fixar un calendari per seure amb Esquerra. Aquest pas, que es va fer públic aquest divendres, dibuixa un escenari completament diferent del que es va produir després del 28-A, quan el líder socialista va basar tota la seva estratègia en subratllar que no volia ser president, ni per activa ni per passiva, amb la participació dels independentistes catalans. Ara, sis mesos després, accepta que no té alternativa si vol conformar un govern d'esquerres.

Aquest era el pas lògic després d'arribar a un preacord amb Unides Podem, però calia fer-lo. Aquest dilluns les militàncies del PSOE i d'ERC han d'ajudar a fixar la posició dels seus respectius partits. Els socialistes han de donar llum verda a la possibilitat d'un govern de coalició amb els de Pablo Iglesias, que, si es vol assumir amb totes les conseqüències, s'ha de fer amb la col·laboració dels independentistes. D'alguna manera, doncs, el sí al pacte amb Unides Podem porta implícit un sí a explorar un pacte amb ERC.

En el cas dels republicans, els militants han d'apuntalar la condició mínima d'ERC per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, és a dir, la constitució d'una taula de diàleg on es pugui parlar de tot. Ara mateix, doncs, el que tenim és una taula de negociació per pactar el format d'una taula de diàleg sobre el conflicte català. És un pèl rocambolesc, però és un inici. De fet, seria bastant incomprensible que el PSOE, un cop ha assumit que ha de negociar amb els independentistes, no acceptés també la necessitat de pactar el format d'aquesta taula de diàleg.

Tot i així, cal assumir que no serà fàcil, en part perquè el PSOE ha anat molt lluny els últims mesos en la seva política de mà dura amb l'independentisme. La setmana que ve, per exemple, la diputació permanent del Congrés ha de validar el decret del govern espanyol amb què pretenia arrogar-se la potestat de tancar webs sense el vistiplau judicial. Un senyal que aquest gir és creïble seria la retirada d'aquest decret.

D'una altra banda no es pot ignorar que una eventual taula de diàleg no pot ser només entre el PSOE i ERC, sinó que ha d'incloure Junts per Catalunya i ha d'anar acompanyat del reconeixement institucional al president de la Generalitat, Quim Torra. Fora bo, doncs que els dos principals partits independentistes anessin a l'una en aquesta negociació i aparquessin les estratègies partidistes i de desgast mutu. L'important, ara mateix, és que el resultat del 10-N ha obert una finestra d'oportunitat per al diàleg que, almenys des de la reunió de Pedralbes, estava tancada. I ja se sap que una de les principals obligacions dels bons polítics és saber aprofitar les oportunitats, sobretot si es presenten de manera inesperada.

stats