DirectorSabem què va passar a Auschwitz-Birkenau. I aquest dilluns, per commemorar el 75è aniversari de l’alliberament del camp, es faran actes d’homenatge a les víctimes dels nazis. Ho sabem i ho recordarem. Però amb això no n’hi ha prou per evitar que l’horror es repeteixi. A més de fer memòria, cal tenir-la present, aprendre’n i, sobretot, no banalitzar el record. I més ara que l’extrema dreta torna a créixer a tot Europa, com ja va ocórrer el segle passat. No cal anar gaire lluny per comprovar-ho: a les Balears també ha augmentat.
No, l’extrema dreta que tenim més a prop i que ha irromput a les institucions no és nazi, ni neonazi. Menysprea una part de la humanitat –la que li sembla prou diferent–, utilitza la propaganda d’una manera que Joseph Goebbels hauria admirat, és profundament conservadora, admira Franco –encara que només s’atreveixi a reconèixer que ho fa en l’aspecte militar– i intenta frenar el progrés social censurant l’ensenyament. Però el nazisme anava més enllà i, tal com ens recorda el camp d’Auschwitz-Birkenau, es fonamentava en la deshumanització de l’altre. Encara no som aquí. Per ara.
Albert Camus avisava que “tota forma de menyspreu, si intervé en política, prepara o instaura el feixisme”, recorda Francesc M. Rotger a la secció de Cultura i oci d’aquest mateix setmanari. I és fàcil comprovar que tenia raó si obrim els ulls i veiem com la política que ens envolta cada dia s’esquitxa amb més mostres de menyspreu. Prenem-ne nota, delatem-les i no callem. Recordem Auschwitz-Birkenau i que un crim com aquell només es pot cometre si hi ha prou còmplices que ho permeten amb el seu silenci. El silenci no és cap opció, és complicitat.
