A la recerca de la Wi-Fi

La pitjor decepció que he patit últimament ha estat a l’Aeroport de Barcelona. En teoria AENA t’ofereix el servei, gratuït, però a la pràctica ho fa a través de companyies que, a canvi de no cobrar-te per l’accés a la xarxa, et volen endossar la seva publicitat

No sé si a vosaltres us passa, però jo sóc d’aquelles persones que, només travessar la frontera i perdre l’accés a Internet a través de la connexió de dades 3G del mòbil, em desespero buscant xarxes Wi-Fi obertes i gratuïtes –o com a mínim incloses amb la consumició. La rèplica moderna d’aquell anunci dels anys vuitanta: “si no hi ha Wi-Fi, no ens quedem”. O directament, si no hi ha el cartellet visible a la porta del local que ens anuncia la disponibilitat del servei, ni entrem.

Ara bé, si hi ha alguna cosa pitjor que no oferir Wi-Fi, és la publicitat enganyosa. Aquell bar on vas a esmorzar cada matí mentre estàs de vacances, amb l’esperança que avui sí que et podràs connectar, i sistemàticament té problemes amb el servidor o la companyia telefònica. Deambules pels carrers amb la mirada clavada a la pantalla del mòbil, veient aparèixer i desaparèixer les xarxes dels veïns: “YOLIALFREDO”, “micasa”, “WG38679KL”... T’emociones en descobrir la xarxa de l’ajuntament . “Aquesta, segur, ha de ser oberta i gratuïta”, penses mentre se t’escapa un mig somriure. Aleshores et cau un gerro d’aigua freda: tan oberta i gratuïta com vulguis, però si no estàs censat al municipi ni registrat, ja te’n pots anar oblidant...

La pitjor decepció que he patit últimament ha estat a l’Aeroport de Barcelona. En teoria AENA t’ofereix el servei, gratuït, però a la pràctica ho fa a través de companyies que, a canvi de no cobrar-te per l’accés a la xarxa, et volen endossar la seva publicitat. Lògic, d’altra banda. El que resulta empipador no és que et vulguin omplir el mòbil i el correu electrònic de propaganda, sinó que et demanin l’accés al teu compte de Twitter i de Facebook per arribar als teus contactes i fins i tot fer publicacions en nom teu. I jo em pregunto: de veritat que les taxes que cobra AENA per mantenir les pistes, els 'fingers', els busos i els lavabos, no podrien incloure l’accés a Internet sense intermediaris afegits?

Sempre hi ha la possibilitat, a l’Aeroport de Barcelona i en altres equipaments públics i privats, de pagar una mòdica quantitat per poder navegar a plaer. I ja ho entenc que tot té un cost. També tenen un cost els continguts i, curiosament, la gent sembla més disposada a pagar per les infraestructures i els serveis de telecomunicació, directament o acceptant una allau d’anuncis, que no pas per la cançó, el llibre, el diari o la pel·lícula que es descarregaran. Però aquest seria un altre tema...

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF