Per a fer què?

L'arrel del problema parteix d'una feblesa i d'una situació injusta: no tenir la possibilitat d'obtenir representació territorial per la pròpia fragilitat de partit a les parròquies i per una llei electoral que fa necessari el pacte previ si es vol tenir majoria

Per saber on som i per entendre el que vivim ens convé conèixer quines són les seves arrels, i si aquestes es fonamenten en una situació de solidesa o de feblesa. El principal problema que tenen els grups de l'oposició que es debaten sobre els pros i contres d'articular plataformes parroquials per aglutinar vot que pugui arrabassar la majoria a DA, no és tant mirar de convèncer el propi electorat de les bondats de fer llistes territorials conjuntes amb partits que defensen tant ideològicament com estratègicament conceptes diferents, que ja seria molt dir, sinó com explicar què faran els consellers elegits en aquestes plataformes quan al Consell hagin de defensar polítiques en les quals els partits que els han portat a ser candidats tenen posicionaments oposats: L'A, PS i SDP.

Això els fa febles, perquè l'arrel del problema parteix d'una feblesa i, si es vol, d'una situació injusta: no tenir en l'actualitat, ni sent sincers en un futur immediat, la possibilitat d'obtenir representació territorial per la pròpia fragilitat de partit a les parròquies i per una llei electoral que fa necessari el pacte previ si es vol tenir majoria. I encara més, quallar una operació d'aquestes característiques -des del meu punt de vista complexa i, reitero, incomprensible pel posteleccions, pel què faran un cop asseguts al Consell- reforça l'altre pol que reagrupa aquells que l'any 2011 ja van anar junts i davant d'una situació com la que es proposa no dubtarien a tornar-hi. Perquè desenganyem-nos, l'acostament de DA amb UL i els 'indepes' de la Massana torna a ser el DA del 2011, amb algunes descavalcades, cert. Pel camí hauran quedat aquells liberals que ja es van oposar al pacte, que van entrar-hi a contracor i que tan aviat com van poder van marcar les distàncies.

És ben evident que tenen tota la legitimitat a fer-ho, només faltaria. Uns i altres. De fet d'exemples en la història política del país en tenim, i ben recents. Als comuns en trobem cada dos per tres. Però la història política del país també ens instrueix sobre quin ha estat l'esdevenir d'aquest tipus de coalicions més o menys heterogènies i la pregunta que cal respondre a l'hora de plantejar aquestes plataformes parroquials és: per a fer què? La utilitat de la història és innegable per a explicar-nos a nosaltres mateixos.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF