PalmaLES CAPELLES POLÍTIQUES ja s’han institucionalitzat. El repartiment de departaments i càrrecs per partits polítics dins els pactes de govern, com a compartiments estancs i ben tancats, ha agafat un caire de normalitat. Si no se m’ha passat qualque declaració en aquest sentit, durant les recents negociacions per a la governabilitat de les principals administracions públiques no hi ha hagut ningú que hagi fet el paripé de dir que aquesta vegada no serà com les anteriors, que no pensaran en els partits sinó en l’interès general, que el que volen és fer bons governs autonòmics, insulars o municipals, que per això triaran els millors per a cada càrrec de responsabilitat, i que més que no distintes formacions vetlant cadascuna pels seus particulars interessos, seran un sol equip.
Disculpau el discurs, però la cosa anava així. Era, sí, un paripé, almanco un voler quedar bé o, si més no, deixar ni que fos una mínima escletxa oberta a una certa il·lusió col·lectiva, encara que després la realitat ens demostràs que és una altra, i ben diferent. Aquesta vegada una no ho ha sentit en cap moment. I si se m’ha passat, disculpes, però deu ser que ho han dit molt poc i amb la boca molt petita. Les declaracions de membres de l’executiva de MÉS després de decidir prescindir de consellers com Fina Santiago i Vicenç Vidal, que varen fer una gestió més que respectable: aquest “hem de mirar per l’interès general del partit”, pronunciat públicament per Antoni Noguera, ho corrobora. No és l’únic, ni de l’únic partit que s’han sentit unes paraules que xerriquen a l’oïda. Ho han hagut d’escoltar algunes de les persones -o totes, probablement totes, encara que jo de totes no en tenc constància-, sense carnet polític que durant la passada legislatura han ocupat càrrecs de gestió pública de la cultura a distintes administracions i que ja han sabut que no se’ls renova. “Sap greu. Res a veure amb la teva gestió. Hem de col·locar gent del partit”, els han dit, més o manco. Així va la cosa i no se n’amaguen. Una llàstima.
Dit això, ara ja sabem -que ja ho sabíem- que els que seran els responsables de la cultura al Govern o al Consell de Mallorca, que encara són incògnites -almanco el dia d’escriure aquest article- tenen moltes possibilitats de ser noms del partit que de cap manera poden quedar fora, hagin fet la gestió que hagin fet en els darrers anys. Ara ja sabem, perquè aquest equip ja està confirmat, els motius pels quals els que de veres tenien comandament a la cultura de Palma han estat ratificats com si ho haguessin fet tan bé en el passat mandat que mereixen continuïtat, mentre que altres n’han quedat fora -entenem-“per l’interès general del partit”. També sabem ara, quan l’equip cultural de Cort ja ha fet promeses públiques per als propers quatre anys -Can Ribas, l’antiga presó, cultura a totes les barriades, participació, potenciar el Consell Municipal de la Cultura...-, que tot això ja ho havíem sentit. Per això, als que queden, una els demanaria que no repeteixin la jugada, que entenguin que se’ns fa mal de creure.
