Per què la reforma dels comuns que vol el PS no prosperarà?

Canviar els marcs polítics sempre comporta moltes dificultats, sobretot si al darrera seu hi pesen anys d'història i, encara més, si a la classe política que es va alternant en el poder ja li va bé

Farà aproximadament un mes el PS va presentar un proposició de llei de reforma de l'organització i funcionament comunal. Malauradament, el titular que va sorgir de la roda de premsa que van realitzar els consellers generals socialdemòcrates va ser el de la proposta de supressió del cònsol menor. Dic malauradament perquè la proposició de llei planteja debats de fons que segurament seran bandejats per la resta de forces polítiques –o almenys segur per la força que dona suport al Govern– i que, per tant, no prosperarà. Des del meu punt de vista, considero lògic que la reforma no es tingui en consideració ja que crec que s'ha plantejat de forma errònia, perquè si un llegeix el text s'adona que no es tracta simplement d'un mer canvi funcional, sinó que reforma tota la seva arquitectura, tota la seva raó de ser.

Alguns dels punts que plantegen, els comparteixo plenament –representació proporcional i no majoritària, límit de 10 consellers, dedicació exclusiva del càrrec de cònsol major...–; d'altres no –eliminar la figura del cònsol menor–; i d'uns altres no tinc opinió i no sabria valorar-los –si l'interventor general ha de ser càrrec de  confiança, per exemple–. Més enllà de si pot haver-hi invasió de competències, és a dir, de si el text plantejat pot afectar al principi d'autogovern, tal com diu l'executiu en el seu criteri sobre la proposició de llei publicat al butlletí del Consell General, la reforma que proposa el PS s'ha de produir després d'un llarg camí de debat i de consens, perquè tal com he dit, toca el moll de l'os de la institució comunal –i m'atreviria a dir que del sistema polític andorrà– i no es pot despatxar –si em permeten dir-ho així– en un debat d'una proposició de llei. I un debat d'aquestes característiques, de tanta profunditat, el que menys vol és soroll partidista perquè ja sabem que precisament els posicionaments de part acaben avortant qualsevol reforma, per molt positiva que pugui acabar sent en alguns aspectes. D'exemples al llarg de la recent història política del país en tenim molts.

Canviar els marcs polítics sempre comporta moltes dificultats, sobretot si al darrera seu hi pesen anys d'història i, encara més, si a la classe política que es va alternant en el poder ja li va bé. (Per cert, obro parèntesi, discrepo del criteri del Govern quan un dels arguments que utilitza per rebutjar la reforma del sistema electoral dels comuns plantejada és el d'afirmar que la democràcia funciona perquè hi ha alternança. Bé, hi hauria molt a debatre sobre si pel simple fet de l'alternança en el poder el sistema democràtic està garantit. Però això és un altre debat). Retorno: deia que canviar els marc polítics és molt difícil, sobretot si som conscients de la força que tenen els poders constituïts, com explicava Pierre Boudieu a 'El camp polític. Nous desafiaments a la democràcia al segle XXI' (Gedisa, 2017). Però també és cert que és possible fer-ho, trobar els espais de coincidència, només cal posar-s'hi. Tot i això, cal comptar amb l'intercanvi d'idees, amb experts en moltes matèries i amb els polítics òbviament. Però sobretot amb el poble, sense el qual és impossible reformar res. I això requereix temps, molt temps... i un canvi generacional.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF