ERROR 403

I què en quedarà, de la democràcia?

Arran de l’amenaça del terrorisme jihadista, ja ens havíem acostumat a veure policies amb subfusells en zones concorregudes o estratègiques. Ara ja no se’ns fa estrany haver de justificar cada passa que feim fora de casa, per escrit, amb un certificat o un tiquet de compra. Encara no trobam normal veure soldats desplegats pels carrers i drons controlant l’espai públic, però al pas que anam no tardarem gaire. Acceptam totes aquestes mesures pròpies d’una distopia autoritària amb docilitat resignada. Perquè ens hem convençut que no hi ha més remei, que és pel bé de tots. I segurament és veritat: ara l’objectiu és evitar el col·lapse del sistema sanitari i les morts innecessàries que implicaria si passàs.

Però queda el dubte, la mosca darrere l’orella. Què en quedarà, de tot aquest autoritarisme d’emergència? Quan –i com– recuperarem el dret de reunió i la llibertat d’anar on vulguem? Si el coronavirus va tornant, mutat, cada hivern tal com passa amb la grip, ens haurem d’acostumar a viure en un règim de distància social obligatòria? Tots aquests drets i llibertats que ara ens hem mutilat per protegir la salut –i seguretat– són el fonament de la democràcia. Si l’actual estat policial d’alarma es consolidàs d’alguna manera, per poc que fos, minaria encara més la precària democràcia espanyola, que fa temps que no és en el seu millor moment.

Només els experts –i alguns oracles amb fums– es poden atrevir a aventurar quines conseqüències pot tenir aquesta crisi, sumada a les anteriors, sobre què estam disposats a acceptar per seguretat. Ara és difícil calcular què quedarà de la democràcia que coneixem. Però tots tenim el deure de saber quan dir prou a la renúncia de drets i llibertats.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF