Opinió 04/04/2016

Els que permeten les magarrufes

1 min

El més interessant dels 'Papers de Panamà' és que, tot i que aquesta informació no ens pot sorprendre –perquè és de sobres coneguda l'existència d'autèntics i legals forats fiscals–, encara ens indigna posar cara i ulls als que de manera hipòcrita ho aprofiten. És cert que tenim motius sobrats per a la indignació: mentre els assalariats suporten uns estats que aprimen les partides socials per manca d'ingressos, els seus líders –polítics, econòmics, socials i esportius– empren la globalització per fer magarrufes cada dia més sofisticades.

Que, d'aquesta pomposament anomenada enginyeria fiscal, ens indigni la hipocresia dels que eludeixen imposts, no deixa de ser una ironia, perquè no ha estat gràcies a l'acció de les hisendes públiques escatimades que n'hem conegut els noms. Aquesta és la hipocresia més gran. Però, mentre fixam la indignació en evasors coneguts gràcies al Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, en les sigles en anglès) i feim públics renecs de la seva vergonyosa insolidaritat, oblidam que tot aquest fabulós muntatge, de milers d'operacions transatlàntiques diàries, només és possible amb la complicitat dels governs, de tots els governs, i que, només gràcies a una filtració anònima al diari alemany Süddeutsche Zeitung i a la tasca coordinada de periodistes de mig món, nosaltres podem saber el que les institucions coneixen en temps real. Si vessam la nostra indignació sobre els mateixos personatges que ens omplen pàgines de paper 'couché' i emissions de pornografia sentimental, l'escomesa s'esbravarà a la velocitat que aquestes caduquen, ràpidament, i tot tornarà a la normalitat; sense dissimulació, com ara, com sempre.

stats