Per què no haig de poder anar al roc de les Bruixes?

Cal posar en valor el nostre patrimoni al servei del coneixement, no únicament dels acadèmics, sinó de la ciutadania en general

He trobat tan inversemblant la polèmica sobre les visites al roc de les Bruixes com d'incomprensible el fet que un bé cultural d'aquestes característiques encara no tingués ni senyalització ni publicitat promocionada des de l'administració perquè el visitant en gaudeixi. Que la ciutadania sàpiga on estan les restes arqueològiques per poder admirar-les no vol dir en cap moment que s'hagi de malmetre el patrimoni, sinó que vol dir que s'han de trobar les fórmules perquè la seva protecció no signifiqui prohibir l'exposició pública i les visites.

És curiós, quan arreu del món la voluntat és exposar d'una o altra manera el seu patrimoni perquè sigui admirat per tot visitant, aquí sembla que, en lloc de posar solució perquè no es tornin a produir actes vandàlics i preservar-lo de futurs, el volem amagar per a gaudi d'uns pocs. Per tant, ja m'agrada que la polèmica entre Gerard Remolins -o l'empresa Regirarocs- i el ministeri de Cultura hagi assolit les cotes de debat públic a les que ha arribat. Primer, pel propi bé cultural, ja que de ben segur el conflicte ha contribuït a la seva difusió; i segon, perquè planteja la necessitat de posar en valor el nostre patrimoni al servei del coneixement, no únicament dels acadèmics, sinó de la ciutadania en general.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF