Docent FE-CCOO Illes BalearsEn data de 8 de setembre tots els docents vàrem rebre una carta del conseller d’Educació, Universitat i Recerca en què ens recordava la situació provocada per la pandèmia, la necessitat de començar el curs escolar i el gran esforç que ha implicat adequar tots els centres als protocols de salut, el gran esperit de superació que ha demostrat el col·lectiu docent i que aquest, una vegada més, ha d’estar al costat de les famílies, sostenint els problemes derivats de la crisi, i ens recordava la responsabilitat que tenim amb elles, amb els alumnes i a evitar la propagació de la malaltia.
A partir de la lectura de la carta del senyor conseller als docents ens han sorgit algunes qüestions que també hauria pogut incloure a la seva carta:
Atès que, al cap i a la fi, recomana als i les docents que, una vegada finalitzada la seva tasca laboral, es confinin a casa seva en prevenció de no contagiar-se de covid-19, per així no haver de fer més contractacions de substituts interins del compte, nosaltres oferim una alternativa a aquesta recomanació per preservar la salut física, mental i emocional dels docents.
La carta podria convidar els equips directius, en general, que tinguessin mà esquerra a l’hora d'aplicar la normativa i intentar promoure descansos durant la jornada laboral, ja que els i les docents d’Infantil i Primària no disposen, en molts casos, ni de cinc minuts per anar al bany, així com tampoc de 20 minuts per poder berenar amb una mica de tranquil·litat –tots fan vigilància de pati, i vigilància vol dir estar en estat d’alerta permanent, fet que ocasiona moltes patologies, la més lleu de les quals és l’esgotament físic i psicològic– perquè amb els desdoblaments dels cursos el nombre de docents no basta per fer torns i tothom ha d’estar ben a l’aguait que els infants compleixin les normes dels protocols de salut. Tampoc no hauria estat de més rebaixar l’exigència burocràtica per part de la Conselleria als equips directius.
Podria encoratjar els i les docents que, una vegada fora del centre, vagin a esplaiar-se, a caminar, a fer una xerradeta amb amics (sense parlar de la feina i amb les mesures de seguretat sanitària), en definitiva, que desconnectin, perquè d’aquesta manera tindrien el cap més clar per envestir la feina del dia següent.
Ens hauria agradat que en el reconeixement de la tasca docent hi hagués també el reconeixement que aquesta pandèmia ha ensenyat a l’Administració que és primordial invertir en educació perquè els alumnes amb dificultats han quedat sense suport i no és el millor sistema per sortir de l’abisme del fracàs escolar i crea una escletxa educativa que perdura generacions.
Seria recomanable que s’hagués estalviat el missatge paternalista, recordant que han de protegir-se per evitar els contagis a l’escola, i hagués fet la promesa de crear més centres per reduir les ràtios, i de respectar i millorar les condicions sociolaborals i econòmiques dels docents amb un nou acord marc, en lloc d’afegir-nos la feina que correspon a personal sanitari o tècnics de prevenció –que hem reclamat i no tenim– o fer el tripijoc d'apujar-nos un 2% el sou i abaixar-nos un 2% els complements autonòmics. Ben segur que, si hagués dit alguna d’aquestes coses a la carta, no hauria enutjat totes i tots els docents que ens han fet arribar la seva queixa.
Posats a botar-se la normativa que indica que els especialistes de Música i Educació Física són els qui han d’impartir les seves corresponents especialitats, no hauria estat de més que s’hagués botat l’ocurrència –que potser li ha semblat enginyosa a la manera de la presidenta de la comunitat de Madrid, però millor no tenir-la de referent en idees– de fer alhora i dins la mateixa classe Religió i Valors Cívics, cosa que agreuja l’estrès docent.
El senyor conseller, si vol sentir-se ben reconegut per la societat illenca, no pot defensar normatives discriminatòries. Una associació de pares ja s’hi ha pronunciat en contra i té el suport d'un grapat de lleis. La funció docent emana dels pares i mares; per tant, els pares i mares són els primers a l’escola. L’únic que han de fer els pares i mares és confiar en els docents, així demostren la seva pròpia confiança en si mateixos i en el desenvolupament de la seva funció parental; per tant, des de la Federació d’Ensenyament de CCOO de les Illes Balears, com a sindicat docent, donam suport a la carta dels pares i mares de l’AMIPA del CEIP Miquel Costa i Llobera de Palma i compartim l’enuig dels docents. Necessitam accions, no paraules.
