OPINIÓ
Opinió 21/08/2018

Per què i com de l’alarma social

Guillem Frontera
2 min
Per què i com de l’alarma social

La presència d’uns membres de La Manada a les piscines de Palomares del Río, província de Sevilla, va causar alarma social, de manera que aquests ciutadans hagueren d’abandonar les instal·lacions municipals on pretenien passar una estona ves a saber com. S’entén que no vulguis tenir prop uns individus que han esdevingut famosos per les pràctiques per les quals han estat condemnats.

Per als estudiosos dels comportaments humans no deu constituir misteri el rebuig o la tolerància de persones amb conductes poc exemplars. Per a servidor, però, el misteri pateix elefantiasi. Em pregunt què hauria passat si aquests individus, per la mateixa conducta, haguessin ingressat als 'show business' dels 'realities' televisius. Possiblement, la seva canallada els haurien fet rics i molt famosoS. Ara serien rebutjats a les piscines públiques? El més probable és que les seves culpes fossin paulatinament eixugades: podrien perfectament acabar parlant-nos de com podem enfocar les relacions de parella.

És magnífic que la dita alarma social també faci part del rebuig de determinades conductes. I, no obstant això, sempre ens quedarà el dubte de per què uns il·lustres corruptes només aixequen al principi alguns crits –'chorisso'!– a l’entrada dels jutjats, quan han privat d’escoles o de centres assistencials el comú de la gent. Personatges d’aquesta altura moral no arriben a patir els efectes d’una alarma social de bon de veres. I sempre els va a favor la fina i sarcàstica observació de don Santiago Rusiñol, qui ens advertí que els pobles estimen i honoren més aquells que s’enriqueixen a la seva esquena que no els que s’arruïnen per afavorir-los.

Heu vist, per exemple, que la gent faci el buit als que s’han enriquit empobrint l’illa, als que l’han destruïda mentre se n’engreixaven, als que practiquen unes formes empresarials que intercepten qualsevol moneda que es mogui pel mapa; i que han tengut totes les facilitats per organitzar un sistema que obstaculitza –impossibilita– un repartiment més humà de la riquesa?

Al contrari, els explotadors –convé treure dels armaris els vells conceptes, els vells mots amb què abans ens enteníem millor que ara– són els reis de l’envelat. Es reuneixen entre ells per a la ininterrompuda celebració de la seva fortuna, i generen una interminable llista de persones que sospiren per ser convidades a les seves festes cerimonials d’exhibició de la riquesa.

No en compararia cap amb els integrants de La Manada, per Déu. Però els posaria a la llista dels que creen alarma social, encara que els rics siguin premiats pel que més desitgen: l’enveja dels pobres. I valga’m Déu si se la curren.

stats