La quantitat no ho és tot

Fa tot just dues setmanes que es va inaugurar la nova sala d’exposicions del Govern, Artalroc, i ara que ja han passat uns quants dies, assegurant-me que no em deixo portar per l’entusiasme inicial, sí que voldria fer un parell de comentaris al respecte. El primer és que l’espai em va sorprendre. Molt. Hi havia estat quan era el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu i no m’imaginava que pogués arribar a tenir tanta amplitud. Les obres dels dos artistes que signen l’exposició amb què s’obre aquesta nova etapa, Joan Xandri i Agustí Roqué, que no són de dimensions gegantines però tampoc són petits formats precisament, respiren pels quatre cantons –pels cinc si parlem també del sostre. No sobra ni falta, l’encaix del contingut en el continent és equilibrat i permet veure tota la potencialitat de l’Artalroc en la seva sobrevinguda funcionalitat.

Les coses ben fetes sempre sembla que s’han fet sense esforç. M’imagino, però, que la remodelació de l’antic –no tant– CIAM ha estat planificada i dissenyada, que la sala d’exposicions no ha aparegut per generació espontània i que és gràcies a la decisió i a la feina d’algú que ara disposem d’un nou espai públic per a l’art. Una obvietat que el 31 de març passat va passar desapercebuda després de la polseguera que van aixecar les declaracions d’un dels artistes de la mostra inaugural. Tot té dues cares: seria ingenu veure només el que és bo, injust quedar-se només amb el dolent.

L’altre comentari té a veure amb l’èxit que li auguro a la nova sala. No confio que hi hagi riuades de visitants, locals o turistes. I així i tot, penso que aquest és un dels errors que cometem sovint quan valorem el funcionament dels equipaments públics: és evident que tendir cap a la sostenibilitat financera és desitjable, però no pot ser que només apliquem criteris quantitatius a l’hora de fer balanç. Les xifres no ho són tot. Un espai del Govern per a exposicions hi ha de ser, hi vagin 100 persones, n’hi vagin 10.000, perquè promou i projecta tant el patrimoni artístic del país com la mateixa creació.

Si s’aconsegueix que al final n’hi vagin 10.000 sense apartar-se del que haurien de ser els objectius d’una sala com aquesta, molt millor, és clar. Això em fa pensar, i perdoneu que m’allunyi una mica del tema que no del lloc, que si els responsables de l’Artalroc volen oferir un atractiu afegit que porti la gent fins a la part alta d’Escaldes, que s’assegurin que la cascada funciona tot l’any. Després de l’obra del Xandri i el Roqué, us puc garantir que era el més comentat. L’escenari idíl·lic per a tota la resta.