Putin és un feixista?

Mussolini és el creador del feixisme: va posar en marxa la seva praxi política, l’absorció de l’estat pel partit. Comparar el que feia i deia Mussolini i el que fa i diu Putin respon la pregunta de si Putin és o no un feixista. Una referència: Antonio Scurati a L’home de la providència. El paral·lelisme entre el que diu ara el món de Putin i el que deia llavors de Mussolini confirma la demostració. I és concloent.

El que els feixistes feien i deien d’ells mateixos: 1) “Nosaltres ens comptem entre els que van defensar la més rígida intransigència”, Giovinezza, himne feixista; 2) “El feixisme no és un partit, és una religió”, 21 de juny de 1925, IV Congrés Nacional Feixista; 3) “El fet consumat sempre té l’origen en la doctrina”, Mussolini, juny de 1925; 4) “Ja sabeu el que penso sobre la violència. Per a mi és profundament moral, més moral que el compromís i la transacció”, Mussolini, juny de 1925; 5) “Els homes tenen el mèrit de dir sempre alguna cosa certa i el privilegi de no veure mai la veritat”, Mussolini, 1925; 6) El govern italià presentà el 1925 un projecte de llei per depurar el personal no feixista de l’administració pública, un que anul·là el que quedava de llibertat de premsa i un tercer que reforçà el poder executiu. L’objectiu era la identificació del Duce amb el president del govern, i del partit feixista amb l’estat; 7) “[…] crear un imperi, aquests són els prodigis de l’esperit humà”, Mussolini, 1925; 8) “En definitiva, la sentència s’hauria de dirigir contra l’assassinat, culpable d’haver difamat el feixisme, d’haver difós la plaga del socialisme i d’haver mort per uns quants cops de puny, cosa que arrossegava a la justícia cinc valerosos cavallers (feixistes)”, Roberto Farinacci, 16-24 de març de 1926, en relació al segrest i assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti per les esquadres feixistes; 9) “Si avanço, seguiu-me; si retrocedeixo, mateu-me; si em maten, vengeu-me”, Mussolini, 7 d’abril de 1926; 10) “El règim feixista, superant els prejudicis del liberalisme, ha repudiat l’agnosticisme religiós de l’estat, encarnat en una separació entre Església i estat, tan absurda com la separació entre l’esperit i la matèria”, carta de Mussolini a Alfredo Rocco, de 4 de maig de 1926; 11) “Que als feixistes se’ls estalviï l’ultratge i l’escarni d’alguns procediments ordinaris. Un règim revolucionari té les seves pròpies i inexorables lleis revolucionàries que el salvaguarden”, Il Popolo d’Italia, 1 de novembre de 1926; 12) “Del que es tracta ara és d’ofegar a la gorja les paraules de milions de potencials murmuradors abans que arribin als seus llavis”, Mussolini, Palau de Justícia, 1 de febrer de 1927; 13) “És hora de dir que l’home abans de sentir la necessitat de la cultura sent la necessitat de l’ordre. La policia ha precedit a la història, al professor [...]. Només vull dir-vos que en deu anys Itàlia, la nostra Itàlia, serà irreconeixible per si mateixa perquè li haurem transformat radicalment la cara i sobretot l’ànima”, Mussolini, 26 de maig de 1926; 14) “L’acció dels partits d’oposició abans existents a Itàlia es pot considerar sufocada amb l’excepció del Partit Comunista”, Arturo Bocchini, octubre-novembre de 1927; 15) “No tinc cap inconvenient a declarar que el sufragi universal és una pura ficció convencional. No diu res i no significa res”, Mussolini, discurs al Senat, primavera de 1928; 16) “La política exterior del govern feixista ha col·locat Itàlia en l’ordre del dia mundial… La seva estrella s’aixeca lentament a l’horitzó”, Mussolini, 5 de juny de 1928.

El que el món deia del feixisme: 1) “[…] el feixisme no renuncia a l’ús de la violència”, L’Osservatore Romano, 25 de setembre de 1925; 2) “No he pogut evitar quedar fascinat per les maneres senzilles del Sr. Mussolini. El seu únic pensament és el benestar del poble italià. És absurd declarar que el govern italià no descansa sobre una base popular o que no se sosté sobre els consensos actius i pràctics de les grans masses. És un moviment que ha fet un gran servei al món”, Winston Churchill, conferència de premsa a l’ambaixada britànica a Roma, 20 de gener de 1927; 3) “Només un crim: el pensament. Més ben dit, la sospita d’un pensament”, La Libertà, diari antifeixista, 17 de març de 1927; 4) “Potser el que calia era un home com el que la providència ens ha permès trobar, un home que no tingués les preocupacions de l’escola liberal”, Pius XI, Universitat Catòlica del Sagrat Cor, Milà, 13 de febrer de 1929.

El que va fer l’estat feixista per no perdre una guerra colonial i preservar la imatge política de l’estat: bombardeig dels oasis de Taizerbo. Cirenaica, Líbia. 31 de juliol de 1931. Cota d’acció, 700 m. Vuit avions bombarders. Armament: 24 bombes de 21 kg, 12 de 12 kg, 320 de 2 kg de gas mostassa. I Itàlia havia signat al 1925 el tractat de la Societat de Nacions que prohibia la utilització d’armament químic.

Si se substitueix Mussolini per Putin i poble italià per poble rus, tot encaixa. Fins i tot el seguiment cec del líder pel poble malgrat la desinformació i la mentida. Rússia té un imperi i el vol preservar. Itàlia no el tenia i el volia crear. També són paral·lels els errors i els enganys que Mussolini va induir i practicar en líders polítics i religiosos de llavors: Churchill, Pius XI… Putin ara ho ha fet amb Merkel, Michel, Macron…

El que farà Putin per no perdre la guerra a Ucraïna està per veure. Però la conclusió queda demostrada: Putin és un feixista al segle XXI.