Puritans
El retorn al poder dels talibans a l’Afganistan ha coincidit amb algunes mostres d’intransigència puritana a casa nostra. Sembla que tenim molt clar que la democràcia s’ha de basar en les llibertats, però a l’hora de la veritat sembla que aquestes llibertats ens molesten, sobretot quan semblen tocar els nassos a les nostres conviccions o temences. Que a l’Afganistan hi hagi un govern teocràtic és una molt mala notícia, i que una de les primeres coses que hem vist que han fet els integristes sigui pintar de blanc sobre les imatges propagandístiques de les dones que s’exhibien a les botigues no deixa de ser esgarrifós.
A partir d’ara, en aquell país, les dones ho passaran encara pitjor –prohibit anar a la universitat, conduir cotxes, casar-se lliurement, fer feina de cara al públic, no portar vel, etc.–, cosa davant la qual, però, no percep gaire escàndol per part del feminisme occidental. Els talibans de les essències hispàniques, els integristes de dretes de l’espanyolisme tradicional, han fet el mateix que a l’Afganistan, aquesta setmana: han aconseguit que un cartell d’una cantant vestida com si fos una marededeu hagi de ser retirat, per presumptament ofensiu contra el credo catòlic.
Però al mateix temps hem vist com un cantant, C. Tangana, encenia les xarxes socials perquè penjava una foto envoltat de deu al·lotes en biquini, algunes d’elles amb el cul feliçment en pompa. La imatge ha circulat prou, i a Tangana se l’ha criticat per masclista, per reproduir vergonyosament els tics de la masculinitat grollera. No se l’ha censurat, perquè no s’ha pogut, per bé que si alguna d’aquestes joves hagués mostrat un mugró possiblement Instagram no hauria deixat penjar la foto, com ha fet amb el cartell de l’última pel·lícula d’Almodóvar. Perquè per una banda sembla repugnar-nos la mentalitat de Vox i dels talibans i per l’altra volem fustigar qui abusa del seu poder i sembla menysprear els col·lectius suposadament vulnerables. Volem censura, però des de la nostra noblesa d’esperit.
En el cas de Tangana: potser les dones que s’exhibeixen al seu costat no fan el que volen, el que no podrien fer, per exemple, a l’Afganistan? Perquè per un costat se’ns diu que no som ningú per dir a les dones què han de fer amb els seus cossos, i al mateix temps s’exhibeix un puritanisme inconseqüent, com si no fos també la seva llibertat fotografiar-se amb qui sigui, i amb la postura que es vulgui. Com ha dit més d’una feminista, la feina és –tot i que també això podria matisar-se– que les dones no es vulguin fotografiar d’aquesta manera al costat d’un home, no prohibir ni censurar ni tan sols fustigar qui fa el ridícul de la manera que li sembla més plaent. Tot això és molt confús. Semblam fomentar la mentalitat repressiva alhora que ens omplim la boca de llibertats i de ganes de provocació. Volem ser transgressors, però no ofendre ningú; volem ser reptadors, però no acceptar les crítiques. I així ens feim cada vegada més dèbils.
