Un punt de patiment
Molt de renou mediàtic durant la setmana per fer bullir l’olla i més referències a les suposades males relacions entre els dos clubs, la majoria de les quals són totalment infundades. La cessió de Fer Niño, per exemple, podria desmentir qualsevol elucubració. A la gespa, lloances mútues entre els dos tècnics. Finalment, el que hem vist ha estat un partit de futbol entre dos equips que tenen el mateix objectiu: guanyar, o no perdre, perquè la temporada és molt llarga. El campió actual de la Lliga Europa, superior tècnicament, s’ha topat amb un Mallorca concentrat en defensa i que no li ha donat gaires opcions. Tenint en compte les baixes entre els mallorquins i que han hagut de recórrer a una defensa inèdita, podem considerar que el resultat ha estat satisfactori. Hi ha hagut les novetats d’Oliván, que ha debutat com a central; de Jaume Costa, que ho ha fet amb el Mallorca i al lateral esquerre; del mallorquí Joan Sastre, al lateral dret, i la del nord-americà Matthew Hoppe com a davanter centre. Tot i això, sumar vuit punts de quinze de possibles és una xifra més que correcta i que contrasta amb els zero punts del Getafe o de l’Alabès, i amb l’únic que té el Celta.
Això d’entrenar-se durant uns dies a la mateixa hora del partit no sabrem mai a qui ha beneficat, però del que no hi ha dubte és que no sembla la millor hora, sobretot aquesta setmana, per fer cap esforç de màxima exigència. Hi ha hagut jugadors que han acabat els menuts, perquè el partit s’ha allargat sis minuts a cada part.
Pot parèixer que el Mallorca hagi passat com un simple espectador, però no ha estat així. L’equip de Luis García Plaza ha tingut oportunitats de gol, però les ha tudades totes. Concretament, tres: una, de Fer Niño, i una altra, de Dani Rodríguez, a la primera part, i l’altra, del debutant Hoppe, la més clara, a la segona. Just que el nord-americà hagués anat un poc més viu, el gol hauria estat legal, ja que el davanter centre estava en fora de joc. Però són les coses que té el futbol, quan parlam d’errades. Sempre tenim el focus en les defensives, que solen acabar en gol, però les ofensives sembla que passin més inadvertides, encara que no deixen de ser errades que de vegades costen punts. L’empat a zero aconseguit davant el Vila-real el podem considerar molt bo per continuar agafant confiança, i sobretot per encarar el partit de dimecres en el sempre difícil temple dels madridistes. No serà a les dues, sinó a les deu del vespre, i tot fa pensar que les baixes de la plantilla mallorquinista seran les mateixes o semblants a les d’aquesta jornada. El que tornarà a ser a les dues serà el Mallorca-Osasuna, diumenge que ve a Son Moix.
