10/04/2021

Prou

2 min

L’experiència ensenya que se sap quan et prenen una llibertat però mai quan te la tornaran. Des del cop de força del tancament domiciliari de fa un any estic pendent dels senyals sobre el retorn dels drets perduts. Les pulsions autoritàries dels que manen venen marcades per l’arbitrarietat però no són un caprici. Són estructurals: una derivada de les relacions de poder (en tots els seus nivells: familiar, econòmic, social, polític) que configuren la humanitat. No només els governants en volen sempre més, almenys mentre les pautes dominants siguin les pròpies del patriarcat. Per adonar-se’n n’hi ha prou que cadascú es fregui els ulls i miri el seu entorn sense por a descobrir aquelles revelacions que, en paraules de Remedios Zafra, “ens ajuden a veure, i em refereixo al veure que incorpora dany”.

Anem a l’experiència pandèmica. Sembla que ja aniria arribant l’hora de retornar llibertats perdudes. Però de moment els governs juguen a treure i posar fins a tornar-nos bojos. El dia 9 de maig caduca l’estat d’alarma. El president Sánchez anuncia la intenció de no renovar-lo. Alguns partits i comunitats autònomes (no només les del PP) posen el crit al cel. I proposen la modificació de l’article 3 de la llei de mesures específiques en matèria de sanitat pública (1986) per poder restringir drets i limitar moviments de persones sense aplicar l’estat d’alarma. És a dir, convertir l’excepcional en habitual. I el Consell d’Estat s’hi apunta. Si se segueix aquest camí, una vegada més es repetiria el principi no escrit que diu que quan es retira una llibertat no es torna mai completa. La Constitució limita els estats d’alarma, d’excepció i de setge a circumstàncies extraordinàries. Però alguns ja volen transferir part de les excepcions establertes a la legislació corrent, és a dir, convertir-les en normals.

La coincidència de les eleccions a Madrid i la fi de l’estat alarma col·loca qualsevol decisió -la de Sánchez, per exemple- sota sospita. Sigui com sigui, l’hora de començar a recuperar les llibertats perdudes ja no es pot demorar gaire. En nom de la salut sembla que tot val, entre altres motius, perquè la pulsió autoritària ha estat útil als governants per dissimular la seva impotència. Però s’acosta el moment en què els ciutadans haurem de dir prou.

stats