Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Les protestes mostren la cara amagada de Turquia

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha pogut comprovar aquest cap de setmana que en democràcia els poders tenen uns límits i no poden imposar la seva voluntat de manera arbitrària. La nefasta gestió governamental de les protestes a la plaça Taksim d'Istanbul han posat de manifest l'existència d'un malestar generalitzat en àmplies capes de la societat turca que fins ara no havia tingut l'oportunitat de mostrar-se al món. Precarietat, salaris baixos i serveis socials minsos són l'altra cara de la moneda d'un país que fins ara es vanagloriava d'haver esquivat la crisi. Els manifestants, en la seva majoria joves i dones, també protesten contra l'estil autoritari d'Erdogan i contra mesures de tall conservador, com la llei que restringeix el consum d'alcohol, la de l'avortament i la repressió d'intel·lectuals i periodistes que gosen criticar el règim o l'islam.

Tot plegat ha cristal·litzat en el pols més important que afronta el líder islamista moderat des que fa una dècada va arribar al poder, i amenaça de convertir-se en un punt d'inflexió. Turquia havia estat presentada com un model de desenvolupament econòmic i exemple de la integració política de l'islamisme moderat. Els enfrontaments d'aquests dies suposen una esmena a la totalitat a aquesta imatge. El mirall turc s'ha trencat.

En aquest sentit sorprèn que Erdogan, un polític hàbil, recorri als mateixos arguments que els dictadors derrocats en les Primaveres Àrabs per desacreditar els manifestants. Els ha titllat de grups "marginals", instrumentalitzats per l'oposició laica d'esquerres i per Occident. Això sí, abans havia reconegut que la policia havia fet un ús excessiu de la força per desallotjar els joves que havien ocupat la plaça per impedir la construcció d'un centre comercial en una zona verda. Aquesta violència ha rebut la condemna unànime de les ONG de drets humans, la UE i els Estats Units. Ara Erdogan, que el 2014 aspira a ser elegit president i tenir encara més poder, només té una sortida: fer marxa enrere en els seus plans urbanístics i rectificar els tics autoritaris del seu govern. Si no ho fa s'arrisca a ser la víctima d'una primavera turca .

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF