Un programa cultural per a Palma

"Em plau escriure una cosa, dir-la, després llegir-la i fer-la" (Joan Brossa).

Un programa electoral ha de ser capaç d’arribar a la ciutadania. Ha de ser sincer i il·lusionador, i marcar el camí que s’ha de seguir, però també ha de tocar de peus a terra i ha d’estar disposat a assumir nous reptes. Si quelcom ha definit MÉS a Cort aquests quatre anys pel que fa a la cultura ha estat el propòsit d’acompanyar la ciutadania en les seves inquietuds culturals, l’esforç per recuperar el prestigi de la nostra identitat i el treball per transformar Palma des de la cultura.

La situació actual obre un nou repte. No serà tomar la Feixina –encara que també–, sinó tombar el discurs de la por, fer feina pel bé comú i aconseguir que Palma sigui una gran capital cultural. Fa uns anys jo vaig ser un de tants professors que vàrem fer vaga per la deriva educativa, i sobretot cultural i social, que prenia un govern en contra dels seus conciutadans. Aquest perill continua ben vigent.

El primer punt del nostre programa és aconseguir més recursos per a la cultura. Necessitam més pressuposts per a les programacions i per a la creació de nous espais culturals. Els dos grans projectes que hem començat i que hem de fer possibles a mitjan termini són Can Ribes i l’antiga presó, en contra del que pensa l’oposició. Can Ribes serà un centre de creació, formació i investigació de les arts del circ, a semblança de la Central del Circ de Barcelona, i suposarà el punt d’inflexió per recuperar el barri de la Soledat. L’antiga presó es convertirà en un centre d’innovació cultural i creativa, un espai per a la creació escènica, amb sales d’assaig per a la creació musical, laboratori d’imatges, espai per a plató i tallers per a les arts visuals. Aquesta gran fàbrica de creació canviarà definitivament el panorama cultural de la ciutat.

D’altra banda, Palma té un teixit creatiu amb el qual hem de continuar construint sinergies i complicitats, i amb aquesta finalitat reforçarem el Consell Municipal de la Cultura, apostarem per la formació i la creació, i donarem suport a totes les iniciatives que permetin garantir que la ciutadania sigui l’autèntica protagonista de la transformació urbana. Iniciatives que fan de Palma una ciutat amb un caràcter propi.

En relació amb els equipaments actuals, hem de continuar fent feina per consolidar-los. El salt ha estat en qualitat, però no ens podem aturar aquí: els teatres municipals i el Casal Solleric ofereixen una programació pròpia que dona suport als artistes locals, i la Fundació Pilar i Joan Miró afronta la rehabilitació dels seus edificis emblemàtics. De fet, el taller Sert ja està condicionat i a l’edifici Moneo començaran les obres els pròxims mesos.

Aquest mandat ha estat bo per a la biblioteca pública. Hem fet feina amb els bibliotecaris per elaborar un pla d’acció que marca el full de ruta. L’Ajuntament compta amb 21 centres, una xarxa de biblioteques que ha de créixer de manera equilibrada al territori i cobrir les necessitats de la població. Obrirem la necessària biblioteca a Pere Garau, una biblioteca infantil i una de nova per al Districte Nord, amb horaris amplis, un espai infantil i una sala multiusos.

En política lingüística, el PP a Palma va suposar el final del consens lingüístic al qual s’havia arribat. A més, el PP va escapçar el Reglament de normalització lingüística, seguint una línia política que amb l’excusa d’aconseguir el bilingüisme el que pretenia era desactivar el prestigi d’una llengua. Hem revertit aquesta situació i, per exemple, l’Ajuntament ja aplica clàusules lingüístiques per a la contractació de qualsevol servei. Hem incrementat la dotació de les biblioteques per a l’adquisició de fons bibliogràfic, llibres i revistes que prioritzen la llengua catalana com a llengua original o de traducció. Hem impulsat les publicacions i unes programacions culturals (teatre, música, festivals, cinema) que continuaran sent fonamentalment en català. Volem que la nostra llengua sigui usada en la màxima amplitud, en el dia a dia de la ciutat i en la creació artística.

El patrimoni marca la nostra identitat. Després d’anys de deixadesa estam afrontant la rehabilitació del castell de Bellver i de les torres del Temple, i hem obert Can Balaguer. L’objectiu és tenir el Museu d’Història en Xarxa de la Ciutat per posar en valor els més de 2.000 anys d’història de Palma. Queda molt per fer, però també hem de posar el punt d’atenció en el patrimoni arqueològic i etnològic del Pla de Sant Jordi.

Aquesta legislatura hem oficialitzat el 24 de febrer com el Dia del record a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, dedicat als centenars de presos de Bellver, a Alexandre Jaume, a Aurora Picornell, a Emili Darder, als primers palmesans trobats a la fossa de Porreres, als jueus mallorquins que foren víctimes de la Inquisició i també als palmesans que patiren als camps nazis. Som la primera gran ciutat de l’Estat espanyol que els homenatja amb el projecte Stolpersteine. I feim més estrets que mai els llaços amb Cuba i hem permès que la cadira de Maceo s’exposi a l’Havana.

Ser el regidor de Cultura és una gran responsabilitat assumida amb orgull, però sobretot amb voluntat de servir a la ciutadania. Hem començat una gran tasca; ara us demanam quatre anys més per poder concloure projectes iniciats i posar-ne de nous en funcionament.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF