27/02/2021

El procés de desballestament mediàtic del rei Joan Carles

2 min
El rei Joan Carles I, amb el rei Felip VI, en una imatge recent

Els quaranta anys del 23-F amb prou feines han servit per treure una mica de rovell a la perjudicada efígie del rei emèrit. Actualment, Joan Carles és un monarca fugat, que amaga la seva fortuna personal –per tant, priva els seus súbdits de recursos que legítimament els pertoquen– i amb una vida personal marcada pel fingiment i la hipocresia... Els diaris que han ajudat a bastir els consensos (corregeixo: els precaris equilibris) dels últims quaranta anys miren ara de capejar aquesta última etapa erràtica. Després d’una nova regularització amb Hisenda (quantes en queden?), El País titulava: “Sánchez: 'Sento rebuig per aquestes conductes incíviques'”. Incivisme és tirar la burilla del cigarret a terra o escoltar música a tot drap al metro. Deure quatre milions d’euros al fisc diria que, en terminologia estrictament administrativa, té un altre nom i consideració. Però no deixa de ser un titular punitiu contra l’emèrit, encara que no hi figuri ni el nom ni el pecat. La Razón apuja els graus i ja no parla d’incivisme: “Joan Carles fia el seu futur a la prescripció dels delictes”. Quan la porta que et deixen els diaris afins és el de la prescripció dels delictes, el teu lloc a la posteritat estarà tacat forçosament per la deshonra. També la monàrquica La Vanguardia obre portada amb un titular que no deixa gaire benparat Joan Carles: “El rei emèrit va demanar ajuda a desenes d’amics per pagar Hisenda”. No és la imatge més edificant. ¿Tots aquests diners han canviat de mans només en nom de la fraternitat amical? ¿Li han fet un Bizum a l’excap d’estat tan sols moguts per la commiseració amb el més malastruc de la colla?

A mesura que se succeeixen portades i revelacions, fins i tot els diaris decidits a salvar la institució semblen assumir que el rei emèrit cada cop és més un rei amèrit.

stats