“Em basta de definir-nos a nosaltres” va contestar el candidat popular a la presidència de les Balears, Biel Company, quan una periodista d’aquest diari li va preguntar si estaria disposat a pactar amb un partit d’extrema dreta com Vox. No va respondre i, en canvi, va deixar anar que ell no definia ningú. Prepara el terreny postelectoral amb més tacte que el seu homòleg a Ciutat, Mateu Isern, que es va desfer en elogis al candidat municipal de Vox.
Company acata a ulls clucs les directrius de Pablo Casado. En el camí cap a la radicalització del discurs que envaeix un partit amb por de perdre vots –i sentit– a mans de l’extrema dreta, insisteix ara que derogarà el decret del català a la sanitat. Com si el requisit que demana als metges que parlin les dues llengües oficials a les Balears fos un problema. No se’ls reclama cap coneixement inútil, se’ls exigeixen unes habilitats comunicatives que, a algú intel·ligent, no hauria de costar-li aconseguir.
Company no ha demostrat mai que cap plaça de metge hagi quedat buida per l’exigència del català, ni que s’hagi fitxat algú que no estigués prou preparat. Als territoris de parla catalana hi viuen devers deu milions de persones, una base més que suficient d’on aconseguir especialistes qualificats. Si se’ls ofereixen les condicions adequades. Per ventura als futurs metges els preocupa més haver de dedicar una part excessiva del sou a pagar lloguers disparats. O haver de treballar en un sistema sanitari que encara no s’ha recuperat de les retallades que va aplicar el PP mateix. Retirar el decret no ajudarà a millorar l’atenció sanitària. Però anunciar-ho ajuda Company a acostar-se a l’extrema dreta.
