De la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) enviada des de Londres al diari La Publicitat (28-XII-1926). Conté observacions i idees premonitòries sobre el futbol femení -ara en expansió- i sobre les possibilitats del rugbi a Catalunya -ara en progrés al Rosselló-. Set anys després, el diari El Mundo Deportivo (23-XI-1933) informava del projecte transpirinenc d’una “Copa dels Pirineus” de rugbi entre equips catalans, com el Perpinyà i el Sanboi. Quasi un segle després, els Dragons Catalans, de Perpinyà, han arribat, fa justament quinze dies, a disputar a Anglaterra la final de la Superlliga Europea de Rugbi a XIII.
Ens hem de posar ben bé això al cap, i és que el futbol és, des del punt de vista de l’espectador, un joc per a senyoretes. És un joc per a senyoretes fins i tot en aquest paradís dels esports que s’anomena Yorkshire. Si heu tastat el rugby, el futbol resulta una cosa tan empallegosa i ensucrada que com a espectacle només es pot comparar a les ensopidíssimes curses de braus. A mi em sembla que el rugby a casa nostra donaria un gran resultat. És probable que en el nostre país sortissin magnífics jugadors. Entre nosaltres es dóna l’home lleuger com una ploma i l’home pesat com un plom. I un team de rugby és això precisament: una combinació d’homes lleugers i d’homes pesats. L’esportiu que surt pesat no té entre nosaltres cap esdevenidor; el rugby l’aprofitaria i li donaria ocasió de demostrar les seves possibilitats. Si la nostra crema esportiva es decidís a crear el rugby a Catalunya, demostraria tenir un paladar d’una delicadesa excepcional. És probable que les meves idees sobre aquest punt no siguin més que un vulgar descobriment de la Mediterrània. Però el cert és que he pogut veure aquest hivern al nord d’Anglaterra diversos partits que m’han fet passar unes estones absolutament agradables. Partits sense nom, a tres penics l’entrada, celebrats entre equips de minaires, davant d’un públic d’obrers i de criatures brutes de carbonissa i de fum. [...] El joc del rugby sembla inventat per un artista de la coreografia. El joc consisteix, quan s’ha parlat de tot, en una alternació de concentracions i de desplegaments que fan pensar en uns orígens savis. Un partit ben jugat és com un ventall que es plega i es desplega. Les concentracions que he vist aquest hivern m’han donat sovint una idea del que són un parell de metres cúbics de carn humana col·locada amb naturalitat. [...] Un home capaç de jugar un bon partit de rugby és, probablement, el super home. [...] La combinació d’elements lleugers i d’elements pesats, que pràcticament es tradueix en una barreja dosificada d’homes joves i d’homes granats, és una de les grandeses més humanes d’aquest joc esplèndid. El rugby conserva totes les il·lusions i reparteix equitativament el risc i la glòria. [...]
