“EN principi era el cos i la sensació que la dona tenia del seu cos, l’alegria de la seva lleugeresa i llibertat. Aleshores va arribar la injustícia i era tan afilada que el cos la sentia. La injustícia priva el cos de la seva mobilitat, cancel·la tot moviment i l’empresona. És necessari que revoltis el teu cos contra la injustícia...”. Així, amb el manifest fundacional de Femen comença el llibre que narra la història personal d’Anna, Inna, Oksana i Sasha en primera persona i explica com va néixer el compromís d’aquestes dones, que varen fundar el moviment feminista de protesta a Kíev, a Ucraïna, el 2008. Quan parlam de les Femen sorgeix una imatge recurrent; accions de protesta de dones en 'top less'. Aquesta és la seva manera d’actuar, que les ha fet conegudes. Segons Femen, els seus mètodes són l’única manera que tenen de ser escoltades. “Si en comptes de protestar amb el tors nu i les consignes traçades sobre ell ens mostràssim amb simples pancartes, les nostres demandes no es tindrien en compte”, diuen, i segurament tenen raó o part de raó, perquè aquesta societat patriarcal en què vivim sovint ens intenta condicionar la manera d’actuar. Cal vestir-se per al captor per deixar sentir la veu. I és trista, aquesta imatge, més encara si tens presents les raons. Les dones ens encaram sovint amb una lluita soterrada. Moltes vegades, massa, és una lluita entre dones, que té l’origen al còrtex mateix, i és per aquest motiu que no en som conscients. També en el món del periodisme, les dones som objecte dels atacs misògins, i és també per això que la vaga de dia 8 té raó de ser. Personalment, m’hi sumaré perquè puguem avançar cap a la plena igualtat.
