De la princesa Elionor a Toni Cantó

La princesa Elionor va participar ahir en el 30è aniversari de l'Institut Cervantes. L'Abc i La Razón obren portada amb el tema. El primer es decanta per un títol poètic ("Princesa en el regne de les paraules"), mentre que el segon injecta doctrina pura i dura: "Elionor: present i futur". Tots dos diaris coincideixen, això sí, en generar la ficció que aquest ha estat el primer acte "en solitari" de l'eventual reina d'Espanya. Destaquen que ja té agenda pròpia. I, bé, se m'acuden molts adjectius que poden acompanyar l'agenda d'aquesta adolescent de quinze anys, abans que "pròpia". Evidentment, algú (que no va ser ella) va triar quin seria aquest acte, algú (que no va ser ella) va escriure-li el discurs i algú (que no va ser ella) va avisar els mitjans afins perquè ho convertissin en un tema que ajudés a apuntalar la institució monàrquica. Després del tallafocs amb l'emèrit, ara l'estratègia es basa en fer pressió a una adolescent de quinze anys.

En l'àmbit polític, l'altra gran notícia del dia és el (presumpte) fitxatge de Toni Cantó pel PP. Es ven com una gran fita, com si el personatge fos un gran actiu, quan en realitat Toni Cantó és a la política el que Toni Cantó és a la interpretació. L'Abc, per exemple, escriu: "L'exdiputat de Cs i líder del partit a València s'incorpora a l'equip de la presidenta, amb qui ja va dir que se sentia "molt identificat". Bé, posats a recordar frases de l'interfecte, es podria haver rescatat aquella de quan va qualificar el seu nou partit de "màquina de corrupció massiva" o quan recomanava votar el PP als que volguessin seguir amb un govern "que no lluiti contra la corrupció". Però Ayuso té aquests diaris entregats als seus peus, així que ara no li amargaran l'intent d'incorporació amb una mica d'hemeroteca.