SI AIXÒ ÉS GUERRA...
Opinió 28/07/2017

El príncep i el samurai

i
Xisco Nadal
3 min
ISAAC BUJ

El moment que tota la globosfera havia estat esperant des que Balti Picornell va aterrar a la presidència del Parlament de les Illes s’ha consumat: el rei i el samurai republicà s’han topat cara a cara i no hi ha hagut tensió dramàtica. Per primera vegada, el monarca 3.0 i el rei del nostre Parlament han conversat durant mitja horeta i l’índex Dow Jones no ha trontollat ni el mur de Berlín s’ha tornat a edificar. Trenta minuts de conversa amable àdhuc distesa en què s’han saludat, hi ha hagut un regal de cortesia pel mig i cadascú a casa seva. Tots dos han sabut complir amb el seu rol i han rigut per quedar bé a les fotos, com dos companys d’una multinacional que saben que de tant en tant toca anar de visita a les delegacions d’ultramar. Picornell ha reivindicat la memòria històrica, cosa que no ha sorprès ningú, i el rei ha posat aquella cara seva de sempre estil Greta Garbo al final de 'La reina Cristina de Suècia' que no acabes d’escatir si et fa cas perquè li caus bé o és que té una mica de son i mig somriu per compromís.

D’altra banda, el president Picornell ha encertat de ple amb el seu 'outfit' sense haver de renunciar a la seva essència: un #PetitRienNoir amb americana de lli color claret per contrastar, que m’ha recordat l’'op art' de Victor Vasarely, i les seves clàssiques sabatilles americanes per poder córrer lleuger si s’hagués d’escapar de qualque manifestació; hom sap que això de ser activista i president és una carrera de fons. I amb tot, el món no s’ha acabat. El president l’elecció del qual suscitava tants d’emperons ha sabut deixar a casa les seves idees i ha complit –‘his way’, si parafrasejam Sinatra– amb la tasca que el càrrec requeria. És una llàstima que no assisteixi finalment al #FingerFood de l’Almudaina. M’hauria encantat saber quin era el 'look' #KenNoche del nostre president samurai i si hagués optat per portar-hi la cabellera estil Pocahontes o un recollit senzillet. Haurem d’esperar 365 per esbrinar-ho.

També ha passat per allà el primer batle republicà del segle XXI i ha saludat el monarca sense cap incident. Fins i tot, i això ja és impressió meva, he vist un Toni Noguera emocionat, no sé si per topar-se amb el rei o perquè viu cofoi a perpetuïtat des que va assolir el càrrec. I crec que aquest n’ha estat el problema. Ningú ha sortit del botador. No s’ha pogut treure punta a res, llevat de qualque regal una mica innecessari, perquè tothom tenia molt ben assumit el seu paper. Com en aquell anunci de colònia estantissa: ‘en les distàncies curtes és on un home s’ho juga tot’. I per una vegada, haurem de dir que, com a comunitat amb toros sense sang, les nostres primeres espases han jugat i ho han fet prou bé.

D’altra banda, la trobada amb la societat civil i política illenca del proper dia 4 d’agost sí que serà ben recordada per mor de la invitació adreçada a ‘doña Jordi’, la parella de Joan Ferrer, el sisè tinent de batle de Palma. Si això hagués passat en temps dels reis emèrits, una mica bastant més casposos que la nova monarquia que ens han volgut vendre, ho hauríem passat per alt. Com que JC era un home ‘campetxano’ que així et matava un elefant com et convidava a un #Copazo, tothom hauria dit que era una ‘joancarlada’ i tan contents. El problema és voler ser moderns, tot i haver començat a regnar quan la llei del matrimoni igualitari feia anys que permetia que homes es casassin amb homes i dones amb dones, i no haver estat capaços de canviar una trista plantilla de Word i demanar a qualque subaltern de la nòmina ingent de Zarzuela que es llegís el nom del segon cònjuge per saber si hi havia o no concordança gramatical. Si la parella de Ferrer s’hagués dit Dídac o fos un italià anomenat Andrea, encara entendria la confusió. Però amb Jordi, nom de sant i de president corrupte, no hi ha perdó de Déu.

Això sí, que Casa Reial no s’enfadi per aquesta crítica i, si m’han de convidar com a membre il·lustre de la societat illenca, que ho facin. Jo sí que hi aniria. Encara que només fos per criticar les cortines i el sabó de mans.

stats