GeògrafRodríguez Zapatero va deixar la Moncloa sota l’estigma popular d’haver estat un mal president. Han hagut de passar anys abans que aquesta percepció anàs canviant. Bàsicament, el seu gran error havia estat no anticipar la magnitud i l’abast de la crisi financera del 2008 provocada pel col·lapse immobiliari. Aquest error inicial va provocar que es prenguessin decisions no adequades. Es diu que prevenir és curar; no crec que es pugui ser tan contundent, però la veritat és que amb un diagnòstic equivocat difícilment es pot arribar a una solució encertada. La diagnosi compta i els plans a mitjan i llarg termini, també.
Actualment, la bèstia a domar és un virus que ha agafat el món amb les defenses baixes. El president Trump l’ha batejat com a “virus xinès”; crec que seria molt més just anomenar-lo “virus neoliberal”. El virus és fill d’una societat basada en el consum desorbitat, de la precarització de la producció en entorns socialment injustos i de l’afebliment de l’estat de benestar. Segurament seré injust, per simplista i esquemàtic en l’anàlisi, però, sense aquesta cultura de l’oci basat en el consum i la cruel precarietat en què viu una part important de la població, la geografia de la pandèmia seria menys abrupta. La condició neoliberal es troba en l’origen i propagació del virus. La desatenció sistèmica dels sistemes públics de prevenció de la salut pot haver incidit negativament en l’anticipació curativa; no obstant això, la propagació i el descontrol es produeixen més enllà de les decisions sanitàries.
Totes aquestes circumstàncies haurien de formar part de qualsevol diagnosi i prescripció que es faci. Els previsibles, i necessaris, canvis en les pautes de consum dels ciutadans europeus, la necessitat de reforçar la producció interna de béns i la millora de les condicions socials i econòmiques d’una part important de la població no es poden deixar de banda en qualsevol de les propostes de futur que es puguin fer. De la mateixa manera, no es pot ignorar el marc i els objectius definits per la UE amb vista als propers anys per una transició climàtica, transformació digital i els altres objectius per un desenvolupament sostenible. Per primera vegada la UE ha posat en marxa un pla concret que mourà quantitats ingents de recursos per assolir aquests objectius. No es poden fer diagnòstics, elaborar prescripcions i programes i fer previsions sense tenir en compte aquesta gran transformació que ve.
Hem començat parlant de previsions i com de fotut és no encertar. En les previsions sempre hi ha un element “psicològic” relacionat amb el que es desitja escoltar o el que és convenient dir per no afectar negativament la moral col·lectiva. No pot ser casualitat que molt sovint vagin acompanyades dels adjectius optimista o pessimista. També n’hi ha de “realistes”, normalment farcides de condicionals. Les que fan referència a àmbits generals solen encertar més que les que es refereixen a realitats concretes i particulars. Aquests dies el Banc d’Espanya ha fet públiques unes noves previsions per al proper any en les quals indica que la recuperació no avança amb la força que s'esperava, de manera que es descarten les previsions més optimistes. És la previsió de les macroxifres, que, com saben molt bé, són magnituds inabastables per a la majoria de ciutadans i empreses, més enllà del valor que puguin tenir com a tendència general. Una mena de “quan els cans lladren alguna cosa senten” econòmic.
Tot i coincidir la majoria d’entitats controladores en les previsions que Espanya pot créixer el proper any a un ritme de dobles dígits, cal subratllar que la recuperació amb prou feines se situarà al voltant de la meitat de l'activitat perduda en la primera meitat de 2020. A més, tots els escenaris que s’estudien coincideixen que no hi haurà vacuna o tractament per al coronavirus fins a la segona meitat de 2021. Aquesta circumstància és especialment important per a una regió com les Balears, dedicada quasi en exclusiva al turisme, activitat altament sensible a les condicions de seguretat de tot tipus.
Dies enrere a l’ARA Balears, Catalina Riera, en una informació molt ben documentada, recollia l’opinió de la consultora de Christie & CO Immaculada Ranera, experta en fons d’inversió, en el sentit que quan acabin els crèdits ICO moltes empreses hoteleres tindran dificultats de finançament. Els fons d’inversió esperarien aquest moment per “estudiar oportunitats d’inversió”. Aquest punt crític podria començar a notar-se a començaments de la propera temporada alta, dependrà molt de com s’encari la temporada d’estiu. Per la seva part, la Fundació Impulsa espera que Balears iniciï "de manera vigorosa” la recuperació econòmica a partir del segon trimestre del 2021. Previsions més optimistes que la resta. No obstant això, es podria dir que hi ha coincidència entre ells en considerar el mes de juliol de l’any vinent com un moment clau. Molts poden quedar pel camí.
D'aquí a llavors es pot optar per esperar que una reacció vigorosa torni a situar les coses tal com estaven o treballar des del convenciment que res mai tornarà a ser igual que abans. No ens enganyem, aquesta dicotomia res té a veure amb el fet de ser més optimista o més pessimista.
