Diputat de Ciutadans i president de la Comissió de Pressupostos del CongrésAra que, gràcies a l’esforç de ciutadans i empreses, començam a sortir de la crisi, és un bon moment per veure el que hem deixat enrere. Hi ha bastantes coses que trobarem a faltar, però en són una les caixes d’estalvi. Ara tenim bancs, però de caixes, pròpiament, només ens queden les d’Ontinyent i Pollença. Això marca bastantes més diferències de les que podem pensar, en una crisi financera en la qual les caixes han estat les grans protagonistes.
En primer terme, el rescat del sistema financer ha tingut un cost directe, segons el Tribunal de Comptes de 60.800 milions d’euros, cosa que, a més, no inclou tots els conceptes, i probablement acabi essent més. Parlam d’una quantitat sideral, que és com un terç del que recapta l’Agència Tributària en impostos a tot Espanya en un any. Aquest és el cost més visible del rescat de les caixes, però n’hi ha més.
Altrament, com que Espanya va ser un dels darrers països a abordar el rescat, vàrem haver de pagar un preu més alt. D’una banda, el cost directe, el que hem pagat els contribuents ha estat més elevat que a altres països. A més, com que vàrem tenir caixes zombis durant diversos anys, la necessària liquiditat per a famílies i empreses se’n va ressentir. Això va significar que tancaren empreses que eren viables perquè no es pogueren finançar. Fins al 2014, quan es normalitzà la situació, no vàrem començar a tornar a créixer. La crisi econòmica es va fer molt més greu perquè no es va intervenir a temps en les entitats financeres.
Però, si d’alguna cosa com conscients, és de la pràctica desaparició de l’obra social de les caixes d’estalvi. Això ha posat en perill moltes activitats socials, culturals i educatives, i és permanent.
Sembla increïble que hàgim arribat fins aquí, ja que el 2007 les caixes eren gairebé la meitat del sistema financer, mai no hi havia hagut una crisi greu en una caixa i tenien totes més d’un segle d’antiguitat, amb una clientela sòlida. Han passat moltes coses, entre les quals hi ha una crisi econòmica, però a més hi ha causes específiques que s’han d’investigar. Per això, al Congrés, a proposta de Ciutadans i per unanimitat, s’ha obert una comissió d’investigació.
En una primera aproximació, els primers responsables són els directius de les caixes, nomenats pels vells partits polítics, PP, PSOE, nacionalistes i fins i tot Esquerra Unida. Hi ha hagut casos fins i tot delictius, però essencialment hi ha hagut incompetència i expansió descontrolada. A més, la supervisió del Banc d’Espanya, i també especialment la de les comunitats autònomes, ha fallat. D’altra banda, la bombolla immobiliària combinada amb el descontrol creditici ha estat letal.
En fi, tots aquests temes s’han repetit gairebé pertot, i Balears no n’és una excepció. Per això, aquí també s’hauria d’investigar la gestió de Sa Nostra i la seva supervisió, com hem proposat. Només coneixent d’on venim, podrem adaptar-nos al futur i no tornarem a cometre els mateixos errors que hem pagat caríssims.
