Pressupostos urgents, Parlaments dividits
Poc després d’arribar a la presidència dels Estats Units, Biden presentava el seu pla Build Back Better per reconstruir “millor” l’economia americana. Una agenda històrica que buscava recuperar-se del covid-19, invertir en infraestructures i potenciar una economia sostenible i equitativa. Una proposta de pressupost de 3,5 bilions de dòlars destinada a salut, educació i habitatge, i que pretenia crear 10 milions de llocs de treball “verds”. Ara, després de contínues lluites internes dins del partit demòcrata, l’ambiciós pla s’ha vist reduït a 1,75 bilions. Pel camí s’han perdut, entre altres coses, la gratuïtat dels community colleges, 8 setmanes del permís paternal (de les 12 previstes inicialment) i diverses mesures contra el canvi climàtic. I és probable que, malgrat aquestes reduccions, el pla encara hagi de superar molts obstacles al Senat i faltin mesos perquè vegem l’acord definitiu.
Aquesta setmana es presentava a Catalunya una proposta de pressupostos també històrica, la més àmplia que hem tingut mai. I amb un increment rècord: 5.618 milions més que l’any passat. No oblidem que en aquests moments vivim d’uns pressupostos prorrogats, i dissenyats abans de l’arribada del covid-19, i que una part important d’aquest augment històric -un 38%- ve finançat pels fons Next Generation, tant pel mecanisme de recuperació i resiliència com pel Fons REACT-EU. Però no pel fet de comptar amb finançament europeu l’esforç del Govern és menys rellevant.
Els pressupostos són molt expansius perquè ens puguem recuperar d’una crisi sense precedents. La pujada del 17% respecte al 2020 es destina en gran mesura al departament de Salut. La pandèmia és encara un gran repte, i cal reforçar els mecanismes de prevenció i tractament. Però altres àrees es veuen també molt beneficiades. Per exemple, les polítiques socials, que tradicionalment han tingut un pes molt menor al de les àrees de salut o educació, i que ara trauran especial partit dels fons europeus. En total, més de 900 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania (RGC), la possible futura gestió de l’ingrés mínim vital (IMV) i altres polítiques socials. Una inversió en despesa social que posa en valor les cures, que són rellevants no només per al benestar social, sinó per al funcionament de l’economia, com ens ha demostrat prou bé aquesta pandèmia. Sense cures no hi ha educació, producció ni innovació en una societat.
I, en la mateixa línia, recuperant un perjudici històric, es troba la inversió pública, que feia gairebé una dècada que no augmentava. Amb quasi 4.000 milions d’euros, ens situem de nou a nivells anteriors a la Gran Recessió. En habitatge, 749 milions per a polítiques de construcció de parc de lloguer social, i per donar resposta a les famílies en situacions d’emergència habitacional. D’entrada, són partides ben fonamentades, però hem d’esperar a veure el seu desenvolupament: ¿tindran en compte un dels principals reptes de la nostra societat: aconseguir l’emancipació dels joves catalans? Un altre element positiu és que els pressupostos sembla que no s’han oblidat de la importància cabdal de l’educació de 0 a 3 anys. I, en aquest sentit, es vol garantir la gratuïtat de P2 a partir del curs vinent, com ja va prometre el president Aragonès aquest setembre. Si és així, estarem una mica més a prop dels estats de benestar més igualitaris del món, que tenen com a pilar fonamental garantir que els nens i nenes, independentment dels recursos de les famílies, tinguin accés a l’educació des de ben petits.
El risc dels pressupostos de la Generalitat és similar al del pla Biden. S’ha de donar una resposta ràpida a una societat i una economia que necessiten recuperar-se en un entorn polític complex que pot alentir l’aprovació dels pressupostos. No hi ha temps per perdre, però hi ha molts interessos contraposats. El conseller Jaume Giró ha declarat que té la intenció d’aprovar-los costi el que costi. I té diverses cartes a la màniga. Per un costat, hi ha marge de negociació amb la CUP, com el tracte fiscal a les famílies més vulnerables. I, si arribés el cas, el Govern podria comptar amb l’abstenció del PSC i En Comú Podem. Ara s’ha activat el compte enrere, i si tot va com ha previst el conseller, podríem tenir uns pressupostos aprovats a temps per primer cop en 12 anys. Però Biden també tenia tot el vent a favor i li han caigut a sobre tot tipus de tempestes polítiques, tant dels rivals polítics com dels teòricament aliats. No subestimem la capacitat d’autodestrucció dels Parlaments dividits.
