OPINIÓ

Els premis Mallorca i els Ciutat de Palma

Els premis Mallorca ja nasqueren baldats. Es pensaven que bastava convertir-los en els més ben dotats de les lletres catalanes per fer-los els millors; s’haurien pogut preocupar de cercar el millor segell editorial. Tanmateix, de poc hauria servit el primer any perquè el guardó inicial el declararen desert.

Si ho recordau, el curs passat, també generaren una altra polèmica. Resulta que al jurat se li pagaren unes quantitats desorbitades per deliberar. Però enguany la qüestió ha tornat a passar de taca d’oli. El guanyador de novel·la de la convocatòria anterior, Pere Joan Martorell, el mateix any que ha tret ‘La memòria de l’Oracle’ la reedita ara amb Edicions de 1984, que va ser un dels segells que es presentaren al concurs per decidir qui imprimia la novel·la guardonada. És aquesta moda “podèmica” de la transparència que crec que ha resolt millor Cort amb els Ciutat de Palma; l’Ajuntament es posà en contacte amb el Gremi d’Editors ‒val a dir que, per formar part dels associats, una de les condicions és gaudir d’un catàleg amb un nombre significatiu de títols en català‒ i ells mateixos decidiren si dels premis se’n cuidava El Gall o Ensiola. Però al Consell va guanyar Ifeelbook, que va complir fil per randa tot el que el Consell li havia demanat quant a nombre d’exemplars i presentacions, però no signà cap contracte amb Martorell, i l’escriptor de Lloseta, ha anat pel seu compte ‒no demanàveu participació ciutadana, idò tassa i mitja!‒ i s’ha procurat un segell que li garanteixi presència al continent, perquè aquesta és una altra. Trobar un llibre d’una editorial illenca a Barcelona és una autèntica odissea i en això les institucions públiques hi haurien de trobar solució. Damià Pons, quan va ser conseller, va posar fil a l’agulla amb la creació d’un Espai Mallorca que ara encara sobreviu gràcies a la iniciativa privada d’un grup de voluntaris ‒tanta sort d’aquests valents!‒ i que és un ‘gueto’ al cor del Raval fins que l’Administració sigui capaç de resoldre aquesta anomalia de país esquarterat.

Però el nostre pobre Consell no escaliva ni a la de tres. Li arrien troncada per la dreta i, mig grogui, tentineja cap a l’esquerra perquè l’any que ve el serial continuï. La decisió presa ha estat augmentar la dotació amb vista al 2019 i que sigui el mateix autor, amb augment de la fiscalitat conseqüent, el qui triï on desitja publicar el llibre. Acabarem amb obres extraviades, textos inèdits i originals estotjats polsosos en qualque magatzem de biblioteca com ja tenim perquè coneixem l’experiència. Ells no, però nosaltres sí!

Els Ciutat de Palma, en canvi, no havien provocat tants de problemes fins que el PP els va fer bilingües. En realitat, els conservadors els tornaven a la dinàmica franquista que els havia posat en marxa. I l’editorial Moll, que els publicava juntament amb Proa de Catalunya, llavors se’n desentengué i només trobaren disposada l’editorial castellanista Sloper de Román Piña per estampar-los. Els escriptors en català boicotaren la convocatòria ‒el PP hagué de modificar les bases i d’una modalitat en castellà i una en català acabà fent-ne una de sola perquè guanyàs la millor obra‒, no disposaven un jurat amb cara i ulls perquè la immensa majoria els girava l’esquena, i la nit de la convocatòria, al Teatre Principal, lliuraven uns guardons sense els escriptors! El president actual del GOB, n’Amadeu Corbera, va acabar detingut en el lliurament del 2012, i els escriptors mentrestant feien xerinola a Can Alcover en un acte paral·lel convocat per l’OCB i l’Associació d’Escriptors. Elena Vallés va dir que hi havia 0% d’autors al Principal i, tot d’una, rectificà: 0,2%, perquè hi havia un sol escriptor en català! Malauradament, si el PP governa amb majoria absoluta o de la maneta de Ciutadans, aquest tornarà a ser el pa que s’hi doni. O encara pitjor. Que se li’n deu donar a la força majoritària de la dreta si el dia que escric aquestes línies ensopeg a Twitter una imatge dels secretaris generals del PP de les illes i el de Palma que han assistit i s’han retratat ‒en el doble sentit!‒ al sopar de la Fundació Jaume III en el lliurament de premis Gabriel Maura de relat curt en 'baléà'.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF