Algunes preguntes

¿Què coi fem amb el patrimoni? ¿N’hem d’estar orgullosos o el tractem com si fos una càrrega? ¿Com hem de fer per protegir-lo de manera efectiva? ¿Són bones, les limitacions a la senyalització dels béns més fràgils? ¿I quins riscos correm si hi ha accés universal i descontrolat? ¿L’amaguem o l’exposem? ¿Quines limitacions tècniques i humanes hem de tenir en compte? ¿Com evitem el vandalisme, que és un fenomen transversal i, probablement, inevitable? ¿I quines són les causes ocultes de l’autoodi que el genera i l’empara? ¿Els que l’odien poden arribar a estimar-lo? ¿Hi pot fer alguna cosa, l’educació? ¿S’ensenya, el respecte? ¿Són ganes pures de fer mal o l’expressió d’una incomoditat congènita? ¿El coneixement ajuda a la conservació o bé obre la porta al campi-qui-pugui? ¿Cal pensar una vegada més en la necessitat de crear un museu nacional? ¿Té algun sentit, avui, o és la reivindicació impossible de quatre tocacampanes? ¿Val la pena fer una reflexió global sobre tots els problemes que afecten la gestió de les herències que hem rebut o és millor deixar-ho córrer i no posar-se pedres al fetge? ¿I si en parléssim, sense pressa i amb esperit constructiu, en comptes de barallar-nos? ¿Fem un pacte nacional sobre protecció i gestió del patrimoni?