Portals cap a la plenitud

En l’epíleg que acompanya el volum, Lluís Calvo diu amb encert que “Frontissa és la revolta personal de dues dones poetes que han decidit enfrontar-se a les veritats més fondes de la vida, sense concessions. Res no defineix millor la poesia que l’amor, el dolor i la mort, així com el desig de transcendència i la pregunta sobre la natura i els orígens. Aquesta intemporalitat és un dels punts forts d’aquesta obra, juntament amb el fet que la veu no és mai ancrònica, sinó plena d’actualitat.” El llibre de poemes Frontissa de Maria Victòria Secall i Patricia Álvarez és una unió de forces entre dues creadores intuïtives i poderoses, un tractat místic i físic que es llegeix com una carta d’amor a les poetes, a les traductores, a les mares, a les lluitadores. Podria ser el títol canònic per a un nou futur en què l’home i la dona arriben a una justícia paritària, igualitària, ideal.

Les mateixes poetes ho expliquen al pròleg que han fet: “És l’encontre de dues generacions que mirem cap al futur i alhora reconeixem les dones i poetes que ens han mostrat camí. Dues sensibilitats que transitem plegades pels temes que ens impulsen, ens importen i ens interpel·len.” Frontissa de Secall i Álvarez porta els postulats de Simone Weil d’empatia, sororitat i amor a un nivell d’alta qualitat estètica, i ho fa a través d’un homenatge metaliterari en què diferents poetes (des d’Emily Dickinson o David Jou fins a Antònia Vicens, Margarita Ballester o Zoraida Burgos, entre d’altres) són inspiració i germanor. L’estil és clar i punyent, confessional però sense caure en l’autoindulgència, i això és així per les connexions que hi ha entre poemes, com si fossin preguntes i respostes encadenades, però també per la rotunditat d’alguns recursos retòrics que perpetren versos contundents: “L’innombrable ens envia a l’exili” o “La malaltia com a cànon de bellesa”. 

El llibre inclou belles il·lustracions de Mónica Pérez-Hita i Elena Cano i mostra, a través de diferents tipografies, quina de les dues poetes parla en aquest preciós llibre a quatre mans i a molts cors que ha editat amb cura el segell Finis Africae: tant luxe de detalls bibliòfils serà molt del gust d’amants de l’edició. Frontissa de Secall i Álvarez és una joia per a qualsevol biblioteca i defensa del Matriarcat com a forma de Divinitat en un diàleg fèrtil i reeixit, una festa de veus, un original punt d’encontre per tal de construir futurs millors a través del furor poètic. És genial que cada dia tinguem l’oportunitat de poder parlar de poetes de qualitat que han publicat llibres no només destacables i reivindicables, sinó també estrictament necessaris com ho és Frontissa de Maria Victòria Secall i Patricia Álvarez.