OPINIÓ
Opinió 09/12/2019

Un pont que no porta enlloc

i
Laia Malo
3 min

Poeta, traductora i músicLa congestió a les carreteres que enfilen la Serra (les platges, a l'hivern, estan buides i netes),

la saturació del bosc (l'afició de cercar bolets s'encomana, malgrat que molt pocs s'hi relacionen

amb consciència) i el col·lapse dels aparcaments i dels carrers de Palma, abarrotats amb compradors massius a qui fa gràcia de passejar-se carregant bosses com someres, a l'americana. Aquest ha estat el panorama arreu de l'Estat els últims tres dies, tot ben il·luminat per cortesia dels nostres impostos i gràcies a la il·lusió imposada de pensar que 'fa festa': així és com encetem la dilapidació desembrista.

Mentrestant, la Cimera del Clima de l'ONU es posa en marxa a Madrid, com si es tractés d'una altra activitat d'oci per omplir aquesta tirallonga de dies 'lliures' en què, recordem-ho, se suposa que celebrem la ratificació de la Constitució espanyola del 1978 (aquest document que empara, entre altres coses, l'empresonament de persones pel fet d'expressar les seves diferències de manera pacífica), i la Concepció de la Mare de Déu, Santa Anna, seleccionada per l'Altíssim (com la seva filla) per tenir una descendència especial i cap mena de dret a decidir. Perquè, com diu en Patrick, l'irlandès de La passió de Jeanette Winterson, "les dones volen que les tractis amb respecte.

Que preguntis abans de tocar-les. A mi sempre m'ha semblat que no era correcte ni propi de Déu enviar-li l'àngel sense demanar-li permís i després fer el que va fer sense donar-li temps ni de pentinar-se". Ai, Maria puríssima! I m'imagino que els homes també ho volen.

I ai, doncs, si Joan Miró ens veu! Una colla de caixes i bancs exhibeixen logotips amb creacions seves o basades en l'obra mironiana. I ara els promotors de Palmasprings, francesos, defensen la importància i el valor arquitectònic del projecte amb l'argument que es tractarà d'un centre comercial inspirat en l'estil del nostre pintor. Asseguren, també, que han treballat perquè la biodiversitat de ses Fontanelles estigui més protegida i endreçada que abans. I l'Ajuntament de Palma no els podrà pagar la indemnització que el TSJIB reclama, així com tampoc no havia pogut

encarregar-se de la neteja i salvaguarda de la zona humida per compte propi, abans no aterressin a

l'illa els senyors d'Unibail. Per tot això, els l'hauran de deixar construir, i ens hauran col·locat dos centres comercials en comptes d'un (que ja hi ha el Fan, penseu-hi).

S'omplirà de gom a gom, no cal que comenceu cap juguesca. La crisi ambiental s'ha posat de

moda com a tema de conversa d'estar per casa, però això no és garantia de res. Segur que els

àpats de les festes de Nadal estaran farcits de crítiques als tovallons de paper, escarafalls a la

porcella i el pollastre, celles que s'arquegen si l'amfitrió reparteix copes de plàstic al final de la nit i

el discurs recelós i grandiloqüent dels qui 'ja fa temps' que reciclem i reutilitzem i ens movem en

transport públic. Segur que el debat conclourà amb l'afirmació que, fins que els governants no

prenguin mesures serioses i radicals en aquest sentit, els ciutadans tenim les mans lligades, i

aleshores, aquests pioners de l'ambientalisme respondrem que els governs necessiten el compromís

de les grans empreses per poder tirar endavant plans de xoc reals, i educació –sobretot. I la troca es tornarà a embolicar fins que el cap de taula, amoïnat per l'esverament dels comensals, anunciï el

canvi de tema celebrant que Rosalía conduís els seus concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona en

català. Ai, si n'estem, de malament, que això ens sorprèn i és notícia!

L'artistassa de Sant Esteve Sesrovires va ser una nena escolaritzada en català, no hi cerqueu

cap més misteri; si toca a Catalunya, s'adreça al públic en aquesta llengua, igual com havia parlat en anglès la nit abans a Londres. No cal convertir-la en abanderada de res: ha actuat amb naturalitat, senzillament. Com seria natural que els escriptors abandonessin la literatura de l'autoexploració i l'autocomplaença, i es llancessin a transitar altres corrents. "Ja no escric per les ànimes humanes, sinó per a les / orquídies salvatges, escric", confessa Dolors Miquel, al final del magnífic Ictiosaure que ha reconstruït. Si pretenem que les nostres creacions agombolin tots els aspectes del temps (present, passat i futur), són aquests els ponts que hem de construir i sense encantar-nos-hi gaire perquè, ai de nosaltres, si les discussions de Nadal del 2019 tornen a posar en dubte la forma de la Terra, esperonades per les ambicions d'un equip de futbol!

stats