La política (a casa nostra) prescindeix de l'ecologisme

Aquests dies, després que el Govern de les Illes Balears fes l'escenificació de la signatura d'un Pacte per a la reactivació econòmica, em va quedar clar que, a casa nostra, la política impulsada per la presidenta Armengol prescindeix de l'ecologisme. I el que més em preocupa és que si ho fa és perquè pensa que pot. Armengol ignora la veu ecologista perquè creu que pot ignorar-la en termes de comptabilitat electoral i per mantenir-se al capdavant de l'Executiu. No debades, així ens ho va dir a l'audiència que com a GOB tenguérem amb ella el mes de desembre de 2019. En aquesta reunió, llarga i molt interessant, la presidenta es va fer acompanyar de Miquel Mir, conseller de Medi Ambient. És a dir, per a la presidenta parlar d'ecologisme és parlar de medi ambient i aquest reduccionisme és, sens dubte, interessat i ben aclaridor.

A aquesta reunió, però, el GOB ja hi anava no només -que també- per parlar de protecció del territori, biodiversitat, espais naturals protegits, aigua i contaminació. El GOB hi anava per plantejar-li els reptes del canvi de model socioeconòmic necessari per abordar la crisi ecològica, social i climàtica que s’ignora des de les institucions. La resposta de la presidenta va ser fer esment als objectius ODS i la seva intenció (ara totalment oblidada) d'impulsar-los (almenys des del punt de vista d'imatge, talment la declaració institucional d'emergència climàtica) i dir-nos que si havien repetit legislatura (un fet sense precedents en l'esquerra política) era perquè les seves polítiques " business as usual", sense atendre les veu d'alarma dels efectes de la massificació, la vulnerabilitat de la hiperespecialització turística i dels previsibles escenaris als quals ens abocarà la crisi climàtica i la degradació progressiva del nostre patrimoni natural i biodiversitat, era el que li havia anat bé i li havia permès quatre anys més al capdavant del poder. D'aquí, la meva afirmació que si la presidenta prescindeix de l'ecologisme, és perquè creu que pot.

Amb nosaltres no es vol parlar ni d'economia, ni de fiscalitat, ni de turisme, ni de diversificació econòmica, ni de pressupostos, ni de mercat laboral, ni de formació, ni d'investigació. I tenim propostes en tots aquests àmbits. Propostes que responen a un model socioeconòmic que atengui la necessitat de recuperar sobiranies, produir béns essencials, que aposti per la resiliència futura davant la successió de crisis presents i que encara han de venir. Propostes per iniciar una transició socioecològica que deixi enrere l'economia especulativa, l'economia de mercat i l'economia turística, perquè aquesta no garanteix el dret fonalmental de les persones a tenir un futur digne i segur. I això que, aleshores, encara no hi havia ni la més remota possibilitat (semblava) que la pandèmia arribàs per aturar de cop l'activitat econòmica turística i el món sencer.

És cert que ara calen mesures de xoc, especialment socials, però la crisi -i ja ho hem dit mil vegades- ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat extrema, i els plans de futur no poden ser reprendre el punt de partida en el qual estàvem i que ja havia fet disparar moltes alarmes, socials, econòmiques i, òbviament, també ecològiques. Hauria de servir per reenfocar l'estratègia. Sembla, però, que no és la intenció de l'Executiu, que, primer, ens fa un decret llei de reactivació econòmica per reactivar la construcció incentivant les inversions en establiments turístics amb exoneració de compliment de paràmetres urbanístics, ampliacions de volum i sense llicència i que preveu altres mesures tendents a aniquilar els instruments de planificació i gestió urbanística instaurant un "tot s'hi val". Un " sin complejos" com deia Carlos Delgado quan va ser conseller de Turisme. Una proposta que no atén altres emergències, tan reals com urgents i ignorades, com la climàtica o la de reconsideració del model. I mentre el decret llei ja ha entrat en vigor, al Parlament es treballa el projecte de llei d'aquest mateix decret, en el qual els grups polítics presentaran esmenes, per millorar o empitjorar el text, tot depèn dels interessos als quals es pretengui afavorir: els dels inversors i poderosos o els de l'interès general que no enriqueixen a ningú. I per acabar-ho d'embullar, presenten un Pacte de reactivació en què se citen mesures ja previstes en els acords i programes de govern precovid, sense finançament garantit, mentre suposadament es comencen a preparar els pressupostos de la Comunitat Autònoma, que no tenim ni idea de com quedaran. Tot això sense atendre la predisposició i la voluntat de diàleg i presentació de propostes d'una entitat com és el GOB, amb més de 40 anys de trajectòria a les Illes i, gràcies a la qual i als més de 4.500 socis actius de l'entitat, les Illes encara gaudeixen de racons extraordinaris salvats de la voràgine turística, especulativa i immobiliària.

I mentre tot això esdevé, el consell d'experts assessors per implementar la Llei de canvi climàtic no s'ha constituït encara ni és prioritat. Els multimilionaris germans Reuben compren franges immenses del nostre patrimoni natural (ni més ni menys que 900 ha ja són seves). Els temporals tipus Glòria continuen amenaçant les infraestructures litorals i la crisi climàtica imposa canvis urgents que es continuen ignorant i que ens tornaran a venir tant de cop i seran tan devastadors, a la llarga, com la pandèmia del covid-19 (que segurament no serà ni la darrera ni la més dura). Però tot això és igual, perquè arriben alguns turistes i els mercats estan desesperats per recuperar-se, Aena continua amb els plans d'incrementar vols i passatgers a Son Sant Joan i IB3 es nega a projectar el documental Tot Inclòs perquè explica massa veritats que, també al Govern, li interessa tenir callades perquè van contra els seus plans. Bienvenido, Mr. Marshall 3.0 del pla pilot de venguda de turistes i les campanyes protagonitzades per Rafa Nadal per assegurar que som la rehòstia en "seguretat sanitarioturística" li podríem dir, tot i que no vengui avalat ni per cap epidemiòleg, ni per cap científic, ni per cap especialista. Per què? Total, el que compta és la imatge!

Ignorar les certeses de l'ecologisme que adverteixen de com la ceguesa intencionada ens acabarà passant factura si no es comença a planificar ja una transició socioecològica sense precedents pot servir per continuar guanyant unes eleccions amb els suports dels poderosos que sempre hi guanyen, però demostra una vertadera irresponsabilitat vers les generacions i les societats que deixaran en acabar el seu pas pel comandament de la nau.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF