2/3: Policia

Cap govern no es pot desentendre del que fa la seva policia. Perquè n’és el responsable. Si li està bé el que fa, perquè li està bé. I si no li està  bé, per no haver-la canviada. Això val per a tots els governs i per a totes les circumstàncies, molt diverses. Val per als Ajuntaments, com el de Barcelona, amb la seva policia municipal. Ara que s’estan sabent coses noves i esgarrifoses sobre què passava a Intxaurrondo, per exemple en el cas Zabala, val per al govern de l’Estat d’aquells moments (del PSOE, per cert). I val per al govern de la Generalitat, en el seu conjunt (no tan sols per a la conselleria d’Interior), en relació als Mossos. El que no pot fer un govern és desautoritzar la seva policia. O li dona suport o la canvia. O les dues coses a la vegada: li dona suport global i canvia allò concret que no li està bé. Certament, de vegades cal un cert temps per corregir hipotètics vicis heretats. Però aquest termini caduca. I si els governs no assumeixen la seva responsabilitat pel que fa a la policia que en depèn, sigui per donar-li suport, sigui per canviar-la, s’acaben consagrant situacions impròpies. Una, creure que la policia és un poder en ella mateixa, impermeable al poder polític. Dues, creure que es pot ser al mateix temps govern i oposició.