Oficialment, hi pot haver un espai on s’explorin interessos comuns del poder executiu i el poder judicial? La resposta tocaria ser “no”, crec. Però avui dia, sotmesa la pregunta a una part significativa de la població, no estic tan segur que s’imposàs aquesta negació, sobretot si s’adreçàs a l’opinió dels ciutadans de Catalunya.
El relat d’aquests dies tendeix a excloure la sacrosanta divisió de poders. La majoria de catalans deu anar, com diuen a Menorca, prima de cap, deu patir un general afebliment psicològic que la fa presa fàcil de fenòmens parapsicològics: per exemple, és ben sabut que va ser abduïda per estranys elements que li inocularen tot de virus i de bacteris independentistes: a cap altra raó no pot respondre el fenomen de l’independentisme –basta observar les coses des dels ulls del govern espanyol i les seves divisions mediàtiques.
Aquesta anèmia psicològica, aquest afebliment anímic ha cristal·litzat en una paranoia col·lectiva que, per dir-ho en paraules ben planeres, fa que la majoria dels catalans vegi bubotes miri on miri. Aquesta situació mentalment insana explicaria les conviccions absolutes i els dubtes nerviosos sobre la separació de poders. El relat d’aquests catalans gira entorn d’aquesta separació, de fet, la veu com l’eix necessari per a les caòtiques incerteses en què tot es mou ara mateix.
La solidaritat intercomunitària, tan repetidament invocada des de tota l’escala social espanyola, ara hauria d’imposar-se des dels poders de l’estat, des de les tribunes dels partits grossos –sempre que l’extrema dreta ho aprovi. S’haurien d’eludir manifestacions de goig per la situació d’empresonament o de desterrament de líders polítics independentistes, s’haurien d’evitar invitacions explícites a aprofitar la baixa qualitat democràtica d’aquesta situació per guanyar avantatge, tota vegada que el poder judicial té alguna cosa a veure en la irregularitat del moment.
Quina cosa més llastimosa que és veure Fernando Martínez Maillo, coordinador general del PP, instant Ciutadans a treure profit de tanta confusió, tot sabent que l’independentisme suma majoria parlamentària. Si haguéssim d’associar aquest senyor a algun animal de la fauna ibèrica, sens dubte hauríem d’explorar les característiques, els hàbits dels carronyaires. No a cap altra mena d’animals podríem comparar qui grufa per les basses de la casual intersecció del curs judicial del Procés amb els interessos de la dreta més virulenta.
