07/12/2021

Plenes garanties

2 min

Ara que parlàvem de la Constitució, el flamant president del Tribunal Constitucional (TC), Pedro González Trevijano, ha anunciat –en una entrevista a la SER– que ell i el seu “renovat” equip de magistrats abordaran la llei de l'avortament “d'aquí a uns mesos”, que per a ell és tant com dir aviat. Dos dels nous membres del TC , Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, es van declarar públicament (i radicalment) en contra de la llei de l'avortament, i de la reforma que es planteja fer-ne l'actual govern d'Espanya. Arnaldo, recordem-ho, és un magistrat compromès a fons amb la caixa B del PP, i que va tenir cura de presentar el rector de la Universitat Juan Carlos I a un estudiant anomenat Casado que va aprovar mitja carrera en mig any. També és un bon exemple de com transcorren a Espanya els grans escàndols (l'ingrés d'un individu com el tal Arnaldo en un alt tribunal ho és): amb uns quants dies d'ebullició forta, que després no deixa ni rastres d'escuma a la superfície. Concepción Espejel, per la seva banda, és la jutgessa amiga de María Dolores de Cospedal que va haver de ser apartada dels casos Bárcenas i Gürtel per “íntima vinculació” i “afinitat ideològica” amb el PP. També va presidir els tribunals que van condemnar els joves d'Altsasu i el raper Valtònyc a un munt d'anys de presó, i va ser l'autora de la sentència del bar Chinaski, en què un falangista que havia apunyalat un jove dins el bar esmentat quedava dispensat d'ingressar a presó, amb l'argument que “la víctima és una persona prima, amb escassa resistència a la penetració, la qual cosa demostra l'escassa contundència de l'impacte”. Va emetre, més recentment, un vot particular contra el major Trapero i la cúpula dels Mossos exigint una condemna “per sedició”, acusació que havia decaigut durant el judici. Tot aquest cúmul d'indignitats, i més que n'hi ha al seu currículum, no li han impedit ocupar una bonica quantitat de càrrecs als llocs més elevats de la magistratura espanyola: Audiència Nacional, Consell General del Poder Judicial i, ara, el TC.

Amb tot, González Trevijano es va referir únicament a Enrique Arnaldo, per afirmar que “exercirà les seves funcions amb imparcialitat i independència, no en tinc cap dubte”. Cada vegada que, des de la cúpula judicial espanyola –o des del seu centre de comandament, anomenat casa reial– són anomenades “la imparcialitat i la independència”, cauen cent arbres a la selva amazònica. L'argument de González Trevijano per apuntalar la seva afirmació també és de traca: “Quasi tots els magistrats han donat opinions sobre matèries que estan damunt la taula. És difícil que un catedràtic de dret constitucional no hagi escrit sobre la problemàtica del Procés o sobre els drets socials... sembla raonable que hagin pogut donar la seva opinió”. No ho sembla tant, en canvi, que aquesta opinió coincideixi sempre amb la del PP, o amb la de Vox (o amb la de tots dos partits, ja que al capdavall el segon no deixa de ser una escissió del primer).

Conclusió: es pot anar a pitjor? Sí, es pot. I de quina manera.