I amb plaques, quin tant per cent de sòl rústic destruirem?

D’aquí no res, si continuam així, serem la terra del 15%. A un decret que permet un 15% d’ampliació de les plantes hoteleres, pocs dies després se n’hi afegeix un altre que protegeix el 15% del sòl rústic de Mallorca. No deixa de ser una broma, perquè possiblement només és una simple coincidència proporcional això de destrossar un tant per cent i, per una altra banda, protegir-ne un altre tant. Però entre un decret i l’altre hi ha punts d’intersecció, un dels quals mereix parar-hi especial atenció. És el dels parcs fotovoltaics, als quals se'ls ha obert una autopista encara més ampla que la que tenien per destrossar el sòl rústic que ara, per un altre costat, es protegeix. Un poc contradictori ho és, a més de respondre a interessos que, més endavant, intentaré explicar.   

El 15% del terreny rústic de Mallorca quedarà protegit de la construcció. Bé, molt bé, o bastant bé si això s’aplica com es regula a la llei, que per experiència sabem que escriure i aprovar una llei no és prou garantia. No s’hi construirà, molt bé, però la pregunta és: quin tant per cent d’aquest sòl rústic quedarà enrajolat de plaques solars? Potser un 15%, també? Potser més? 

Tot i els incentius que hi pugui haver per a la instal·lació de plaques solars en edificacions i sòl industrial o en habitatges per a una certa autosuficiència energètica, la realitat és que una finqueta de foravila en té més, d'incentius, si més no perquè és el més atractiu per als grans inversors: el sòl és més barat -i si ara no s’hi pot construir, més barat encara serà de llogar-lo-, i la instal·lació és molt més senzilla i també econòmica, en arrabassar un centenar d’arbres ja tens el terreny preparat. S’agiliten els tràmits per a la instal·lació en sòl rústic, que segons on sigui no necessitarà ni informe ambiental, i el bombonet del camp està servit en safata de plata a les grans corporacions energètiques.

Així, ara com ara, els projectes per fer parcs fotovoltaics s’estan aprovant de deu en deu. A Formentera, ara mateix, n’hi ha dos de nous que estan en exposició pública. A la marina de Llucmajor es compten per desenes els petits, o no tan petits parcs nous, que trobarem acabats d’aquí a dos dies. A Campos, que amb el decret s'hi restringeix molt la construcció, per ser zona inundable, ja ens podem imaginar quin tant per cent del terreny es llogarà per a indústries fotovoltaiques. Mentrestant, i no és la primera vegada que ho escric, la nefasta autopista de Llucmajor a Campos no té de moment ni un sol metre de mitjanera previst per a la instal·lació de plaques. A un “energia solar, sí” i en majúscules li hauríem de contraposar l’exigència d’una moratòria, una aturada temporal de les concessions, fins que es produeixi un debat profund sobre la zonificació i l’extensió.

D’aquesta manera -anem als interessos-, el Govern haurà fet un decret que protegeix el sòl rústic -hi insistesc, molt bé, si l'acaba protegint-, una mesura que afectarà milers de petits propietaris particulars. D’altra banda, en fa un altre (el primer decret) que beneficia els grans inversors de l’energia, segurament tan especuladors quan tracten amb l’energia bruta com amb la neta.                 

Quin tant per cent del territori rústic volem o podem permetre’ns sacrificar? Mallorca sencera no basta per a les instal·lacions fotovoltaiques que són necessàries si el consum energètic continua en la progressió creixent que du de dècades ençà. Ens enrajolarem de plaques o hem de començar a pensar a reduir el consum d'energia? Però això no és precisament el que promou el primer decret, el que pitja l'accelerador del totxo i el turisme.    

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF