OPINIÓ
Opinió 08/01/2021

De la plaça de Colón al Capitoli

4 min

GeògrafEl primer que se’ls ha passat pel cap a Rivera, García Egea i Abascal no ha estat res més que comparar l’assalt al Capitoli dels EUA amb les manifestacions d''Envolta el Congrés' de Madrid de l’any 2012. L’estratègia és no desaprofitar ocasió per incidir en la consigna que el govern espanyol és un “govern il·legítim”. Amb l’afany d'insistir en el tema es pot dir qualsevol disbarat i fer qualsevol comparació absurda. Tot s’hi val per la causa. Àdhuc, fer el ridícul. Malgrè tout, aquesta cançoneta a l’uníson no és el recordatori de cap moviment social, sinó la remembrança de la foto de Colón. Cal recordar que 'Envolta el Congrés' va ser una manifestació pacífica autoritzada per la Delegació del govern de Madrid i que va tenir un desenllaç polèmic a causa d’una actuació policial desmesurada. No obstant això, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va comparar el moviment amb el fallit cop d’estat de 1981. Consignes.

'Envolta el Congrés' cal emmarcar-lo en el conjunt de les mobilitzacions socials que es produïren a l’Estat en resposta a la gran crisi econòmica i financera i les polítiques d’austeritat que s’estaven aplicant. Ara no. La dreta espanyola va valorar la reivindicació social com un perill per als seus interessos i la resposta del govern, de majoria absoluta del PP, a les mobilitzacions ciutadanes va ser la Llei de protecció ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i l’enduriment del Codi Penal. La dreta blindava l'statu quo davant la pressió social. D’aquesta llei The New York Times en va dir que recordava “els pitjors dies del règim de Franco” i que “no procedia en una nació democràtica”. Malgrat que diferents organismes internacionals consideren la llei com una “amenaça directa als drets de reunió pacífica i de llibertat d’expressió”, l’actual Cambra de Diputats encara no l’ha derogada. Programa per complir.

La comparació entre els moviments socials de llavors, resposta a la crisi economicofinancera mundial, i l’actual assalt al Capitoli de Washington D.C. resulta obscena. Febre mental pròpia d’un episodi de pornografia política. No obstant això, la comparació parteix d’una mateixa base comuna. La tesi que condueix el president sortint Trump a encoratjar els seus a anar al Capitoli a “mostrar força” és la que el nou govern sorgit de les urnes és un “govern il·legítim”. No acceptar la validesa dels vots que no li són favorables (encara que els jutges hagin desestimat les demandes de frau per inconsistents). La mateixa tesi i actitud mantenen els partits de la dreta espanyola que no accepten el vot de determinats partits (legals i democràtics), encara que això representi menysprear l’opinió de milions de ciutadans, amb la finalitat de desacreditar davant els seus la legitimitat del govern. La casuística és diferent, però el fons és el mateix. Propaganda per a consum intern.

Si hem de cercar punts de concordança entre la política espanyola i la nord-americana actuals, ho hauríem de fer entre l’actitud provocadora del senyor Trump i l’excitació obstruccionista de la dreta espanyola. La trobaríem en l’obstinació, d’un i altres, de no acceptar la victòria de l’adversari. Àdhuc, la dreta espanyola arriba a sustentar posicions que neguen el dret a existir del contrari. La proposta d’il·legalització d’alguns partits o el bloqueig a mandats constitucionals, perquè un determinat partit forma part del govern, en són un exemple. Casado dinamita la renovació dels òrgans del poder judicial amb l’excusa de la presència d’Unides Podem. Se situa fora del mandat constitucional.

En el fons de la qüestió hi ha una negació de l’alteritat. Un desig d’aniquilació política de l'adversari. En la política espanyola en tenim exemples més que il·lustratius. En el cas de Trump, el seu mandat s’ha caracteritzat per una matinal emissió precoç de tuits a diari desqualificant un o altre col·lectiu, grup o persona que interferís en la seva megalomania. I, com s’ha pogut comprovar, el seu negacionisme ha fomentat situacions violentes. L’assalt dels seus seguidors al Capitoli, suposadament per subvertir els resultats electorals a favor seu, en pot ser la traca final. Polítiques d’exclusió. 'Envolta el Congrés' va ser un moviment reivindicatiu i de protesta enfront d'una classe política que no la sentia com a seva. Un moviment inclusiu amb l’objectiu de participar en la cosa comuna. Moviments antagònics.

Si algú té interès a comparar el succeït a Washington amb algun passatge de la història espanyola recent només pot reparar amb la irrupció del tinent coronel Tejero i un grup de guàrdies civils al Congrés en l'intent fallit de cop d’estat de l’any 1981. No n’hi ha d’altre, és impossible sustentar amb fets qualsevol altre paral·lelisme històric. No obstant això, en el camp ideològic, sí que existeixen similituds, com he dit: la negació de l’alteritat i l’exclusió del contrari. Una concomitància entre la dreta espanyola i el trumpisme que, a més, comparteixen la mateixa nul·la empatia per l’adversari i l’interès per fomentar un brogit desestabilitzador. Els 26 milions d’afusellats del general retirat en són una paròdia. Però, si en aquest desori existeix alguna relació de parentesc, aquest és el de Trump, i les seves derivades, amb la dreta espanyola, no la dels fets derivats i els moviments d''Envolta el Congrés'.

stats