Pits a lloure
Una de les polèmiques recurrents en els últims estius és la que inevitablement passa per les prohibicions que encara perduren en algunes piscines sobre la necessitat o no de portar tapats els pits femenins. Davant de la llei, o de les normes, tots tenim clar que tant homes com dones hem de ser iguals; fins i tot després de tenir un fill, des del passat gener, el pare ja gaudeix de les mateixes setmanes de 'baixa laboral' que la mare. Podríem considerar que això no calia o no es basa en la realitat biològica; fet i fet, qui pareix és la dona, i qui alleta, i era d'acord amb això que hi havia un permís més llarg per a l’element de la parella que hi posava l’úter.
Però l’igualitarisme ha arribat fins aquí, i està molt bé que així sigui; les institucions envien el missatge que ser pare és tan important i demana tant de compromís com ser mare. I que el pare estigui a casa també allibera la dona: de fet, aquesta mancança era la que, segons el Banc Mundial, posava Espanya en un rang inferior en igualtat legal en comparació amb els països més progressistes del globus, com Dinamarca o Bèlgica. Però en quins altres àmbits podríem admetre que hi ha una raó per la qual un home i una dona no han de ser iguals davant d’una norma legal o simplement reglamentària?
Que aquesta igualtat no es dona és el que argüeixen les dones que, volent anar amb els pits destapats, s’han vist forçades a abandonar certes instal·lacions. Els homes poden anar amb el tors a l’aire; les dones, no. La idea de fons, al meu parer, és que hi ha alguna cosa en els pits de les dones que els fa mereixedors de ser tapats. Defensar que s’han de tapar no és admetre que hi ha alguna cosa que no acaba d’encaixar? Així es dona per bona la idea que en la nuesa femenina hi ha quelcom de potencialment subversiu, incontrolable, que pot provocar daltabaixos que fan de mal governar. Pensar així, però, és pensar de manera encertada? No és alinear-se amb el pensament religiós? Què hi ha de trencador, desassossegant o disruptiu en els pits de les dones? És obvi que no podem negar la seva naturalesa sexual, ni el potencial que poden tenir per despertar certs pensaments libidinosos. Però no poden sentir les dones el mateix davant de la nuesa del tors masculí? I no és ben cert que a aquest el fan regir-se per una altra norma permissiva? Quin és el bé que es vol protegir quan es demana que els pits de les dones estiguin coberts? No em semblen preguntes impertinents; hi veig l’arrel d’un problema que s’estén més enllà de les piscines.
La idea segons la qual els homes no poden resistir la seva pulsió sexual i que, per tant, és millor que no vegin res gaire lasciu, contradiu l’esperit de la societat moderna. La necessitat de censura és comuna tant entre els capellans i els imams com rere aquests reglaments. Potser es vol protegir els al·lots, però? Protegir-los de què? Per un costat es fa un ús propagandístic dels pits de les dones (als anuncis) i per l’altre la seva nuesa sembla que pot arribar a despertar no sabem quina mena de dimonis.
