09/05/2021

Pic i pala

3 min
Pic i pala
Disponible en:

Per sortir del forat el primer que cal és deixar de cavar. L’obvietat ve a tomb en una setmana en què un exèrcit polític madrileny i els seus votants s’han esforçat al màxim amb el pic i la pala. Però l’ús del pic i la pala també és aplicable a Catalunya, on els representants polítics del sobiranisme, incapaços de formar govern des de les eleccions del 14 de febrer, han parat les obres quan s’han començat a trencar les canonades del país i de l’independentisme pensant-se que arribaven a la capa freàtica. Aquest dissabte, després d’ultimàtums privats i públics que irriten els negociadors de Junts, el candidat d’ERC a la presidència, Pere Aragonès, ha pres la paraula a Jordi Sànchez de prestar-li el suport suficient per governar en solitari.

El moviment d’ERC ha deixat Junts amb el pas canviat i no és clar que no acabi portant a eleccions, perquè hauran de ser les bases del partit liderat per Sànchez les que acceptin la proposta del seu secretari general. L’accident és possible, malgrat que a Junts asseguren que en cap cas la repetició electoral és a la seva agenda.

Catalunya té un govern en funcions des de fa 222 dies tant per la tan previsible parcialitat de la justícia espanyola com per l’opció del president Torra d’immolar-se per un gest efímer. Les negociacions, que han durat més de 80 dies, no han aconseguit aproximar les estratègies ni acabar amb la guerra interna dels partits independentistes, especialment crua des de finals del 2017. Junts i ERC són incapaços de fer un diagnòstic conjunt dels errors i els encerts comesos fa més de tres anys, i això els bloqueja a ells i al país.

Les estratègies de futur

No es tracta de no haver arribat a un acord sobre polítiques de govern, sinó de no haver arribat a una aproximació sobre les estratègies de futur relatives a la taula de negociació que potser algun dia el govern espanyol tindrà el coratge d’establir, dotant-la de contingut i no com una distracció. Un govern espanyol a qui la guerra intestina sobiranista va donant temps per no haver de complir amb la seva responsabilitat de desinflamar i solucionar els problemes de fons que han portat l’independentisme al 52% del Parlament català.

En paraules d’un negociador intel·ligent, “la taula de Madrid és tàctica per a uns i estratègica per als altres”. Defineix perfectament la voluntat o no de transitar aquest camí i la diferent lectura de quines són les vies alternatives el 2021 després de l’experiència del 2017.

Els esculls bàsicament són els mateixos que hi havia a l’inici de la negociació, i rauen en la lectura del passat i l’avaluació de forces del sobiranisme, internament i davant l’Estat.

Entrant al detall, ERC recorda que ha guanyat les eleccions i Junts les considera un empat. ERC considera que la sobirania popular és al Parlament i l’encarnen les institucions de la Generalitat, i Junts és partidari de pactar les estratègies a Madrid en un espai de coordinació dins del Consell per la República, un organisme format avui per 97.154 socis.

Quin és ara el panorama? El moviment d’Aragonès ha acabat amb l’estratègia de Junts d’exhaurir els terminis de la negociació, tot i que Junts no la dona per trencada. Però Aragonès ha sigut taxatiu en la seva determinació de formar govern en solitari. Amb els vots de la CUP i previsiblement d’En Comú, els de Sànchez hauran de decidir si donen suport a un govern en minoria del guanyador electoral (per darrere del PSC) o precipiten les eleccions.

Impaciència

Mentrestant, la vacunació comença a obrir escletxes de llum en el sinistre túnel de la pandèmia i de la recessió econòmica. Els ciutadans de Catalunya no poden continuar pagant impostos i esperant que algun dia llunyà tornin les institucions a facilitar la gestió empresarial, la qualitat de l’ensenyament, la inversió en recerca, la millora de la qualitat universitària i el suport a la xarxa social i als serveis públics. La impaciència està justificada quan la Generalitat està desapareguda en la gestió dels fons europeus, que poden significar un revulsiu al model econòmic i empresarial del país.

Abandonar la gestió autonòmica no apropa a la independència ni als més convençuts

Si es constitueix, el govern Aragonès serà dèbil en un moment cabdal, però estarà cohesionat. Els ciutadans prendran bona nota de qui agafa el pic i la pala per construir el país i de qui els agafa per continuar cavant. D’entrada, el PSC, a qui els independentistes van vetar en campanya, hauria d’aconseguir que quedi clar si Pedro Sánchez té el coratge d’assumir els indults. Sense indults i demanant que els independentistes “abjurin” de la seva ideologia, segur que el forat serà cada cop més insalvable i tots tindran la seva part de responsabilitat en la pèrdua d’utilitat de la política.

stats