CORRENTIA

La pesta i els empestats

A pesar que una epidèmia atroç flagel·la tot el planeta i que, per això mateix, rep el nom de pandèmia; i a pesar que ens té atrapat el pensament tantes hores cada dia, de forma que no se’ns pot asserenar el sistema nerviós, encara hi ha una part altament significativa de la població disposada a no acceptar aquest fet o a no amidar-lo en tota la seva extensió. Començant pels comandaments polítics de què ens arriba informació, pocs han demostrat posar per davant de tot la nostra salut, i, als que ho han fet, els ha costat l’enfrontament amb grans poders econòmics i sovint amb els adversaris polítics. La contesa madrilenya, amb un PP més carronyaire del que ja sabíem i hauríem pogut pensar, podria exemplificar fins a quin punt l’ambició política pot esdevenir el primer enemic de la societat –en obrir els camins que l’empenyen cap als límits de la democràcia. I, alhora, desmenteix de manera fulminant l’adagi d’uns polítics que serien tots iguals. No, per arribar a ser Casado o Díaz Ayuso no basta poder ser igual que la resta, s’ha de ser molt més d’una cosa i molt menys d’una altra.

Si la postura del PP i d’algunes altres formacions polítiques és malentranyada, no podem qualificar tota la societat civil amb l’antònim d’aquest qualificatiu. Hi ha hagut més actituds solidàries i positives de les que hi ha ara. Hem vist una ciutadania agraïda al personal sanitari, atenta a les instruccions dels polítics i comprensiva amb els primers perjudicis causats per la pandèmia. Aquells moments foren reconfortants per quant tots plegats en tenguérem, de nosaltres mateixos, la millor imatge que ens hem donat en alguns decennis –una societat neta i valenta. I així va ser durant... un mes i mig, tres mesos? Sí, perquè aviat aparegueren les primeres esquerdes en aquella germanor de què ens havíem sentit tan ufanosos. Les esquerdes s’han fet més amples i més fondes, en bona part perquè els seus autors s’han vist emparats i/o instigats per alguns majorals de la política, i els dies, les setmanes i els mesos ens han duit aquí on som ara, quan, per exemple, el gremi de la restauració a Catalunya recorre davant el TSJC, per considerar-les desproporcionades i arbitràries, les restriccions imposades per la Generalitat. O quan manades de bèsties es capbussen en festes antisistema.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF