Publicitat
Publicitat

Les persones i els països

A partir de certa mida, els edificis allotgen el germen de la seva pròpia destrucció (W.G. Sebald)... ¿Els països també?

Només el pensament no pot ser separat de mi (Descartes)... ¿Pot ser que hi hagi països que no pensin?

Només són felices les persones capaces d'enganyar-se (una mica, força o molt) a si mateixes... ¿I els països?

Els arqueòlegs del futur seran els informàtics. La humanitat cada cop és menys material i més digital... ¿Els països del futur també seran realitats digitals?

Les persones cada cop estem més limitades en la nostra manera de viure. Només tenim dues posicions: on i off . Blanc o negre. Hiperactivitat o aixafament absolut. No practiquem la hibernació informàtica, l'antiga contemplació. Passem de l'estrès al son profund... ¿Els països també?

La política de desmemòria té formes molt subtils. L'última que m'han explicat és la d'aquell poblet que tenia un carrer dedicat al nom d'un seu vell il·lustre farmacèutic, fins que un bon dia el van rebatejar com a "carrer de les Mosques"... ¿La memòria dels països per a molts és una mosca collonera?

Existeix un país europeu anomenat Polònia en què les pensions són tan baixes que quan un arriba a l'edat de jubilació té la possibilitat de seguir treballant cobrant la pensió més una part del sou... ¿Anem cap aquí també en aquest país?

No és el mateix un escriptor que supleixi la falta d'imaginació amb erudició que un erudit que supleixi la falta d'erudició amb imaginació... Com tampoc és el mateix un país que supleixi la falta de poder amb imaginació, que un que supleixi la falta d'imaginació amb poder.

L'eternitat és el tros de terra on et colguen i la vida és el tall de temps que se't concedeix... ¿Un país al capdavall també és això, un tros de terra i un tall de temps?

La comunicació implica riscos, però és inevitable. Perquè la no-comunicació no existeix... ¿Pot ser que hi hagi països en què la comunicació és essencialment incomunicació?

El cor té motivacions que la raó no entén (Pascal)... ¿Hi ha països que tenen motivacions que el seu estat no entén?

Tot plegat, els humans per dins som sacs de suc, és a dir, química pura... Hi ha països que es deshumanitzen per falta de química entre els seus components, i llavors no tenen ni suc ni bruc.

Una vida sense una finalitat determinada és un error... ¿Un país necessita una finalitat determinada?

A vegades convé distingir entre el bo i el millor, i d'altres entre el dolent i el pervers... ¿És possible imaginar un país millor? ¿És necessari viure en un país atrapat en la perversitat?

Contra els qui saben ofendre, no hi ha ofensa que valgui... No fa cap gràcia estar condemnat a viure en un país permanentment ofès!

L'únic pecat és la mentida (pare Llimona)... ¿Viuen en pecat la majoria de països?

La voluntat de domini és molt humana... ¿Hi ha països massa humans?

Dijous vaig veure dos ocellets davant de casa barallant-se a cops de bec, a picossades. Fins que va venir un tercer a separar-los... ¿Quan dos països es barallen, el millor és separar-los?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF