DirectorEn ple segle xxi fer periodisme escrit en català a les Balears encara és un repte complicat. I que sigui difícil, una batalla diària que pocs ens atrevim a encarar, és un dels molts símptomes que demostren que la llengua pròpia encara no està normalitzada a les Illes. Divendres vàrem abordar aquest desafiament amb el director fundador del dBalears i actual director de l’Ultima Hora, Miquel Serra, i el director de la Veu de Sóller, Gabriel Mercè, en una conferència organitzada per l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Tots tres vàrem coincidir que les publicacions periòdiques en català afrontam, com totes, la crisi de la premsa impresa –que fa massa anys que s’allarga– i el cop global afegit de la pandèmia, a més de les complicacions que implica voler publicar en la llengua d’aquest país. Si fos fàcil, la Plataforma per la Llengua no hauria hagut d’envestir el diari Menorca perquè es passàs al català, tal com va intentar fa devers un mes.
Perquè sí, el català ens aproxima als lectors, no afegeix una distància artificial entre els periodistes i aquells a qui ens dirigim, i és una eina més que sòlida per informar, analitzar i explicar. Però els mitjans fets en la llengua pròpia obrim camí en una societat que encara té tics diglòssics i on bona part de l’oci es produeix en l’idioma que s’hi ha imposat durant dècades. Una societat on la situació de la llengua no està normalitzada, on partits i entitats extremistes continuen atacant el català, i en què les administracions tenen molta feina per fer –més de la que es plantegen. Però aquesta també és una societat on els ciutadans hi poden fer molt: poden, per exemple, apostar per aquells mitjans que els ofereixen periodisme rigorós i compromès en el seu idioma, i donar-los suport; o no fer-ho.
