Opinió 03/08/2019

El perill d’una nova cursa armamentista

i
Editorial Ara Balears
2 min

El desembre del 1987, els presidents dels Estats Units, Ronald Reagan, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, van firmar un històric tractat de no proliferació de míssils de mitjà i curt abast (INF) amb l’objectiu que Europa no fos escenari d’una cursa armamentista nuclear. L’acord, signat en plena Guerra Freda, ha sigut clau per minimitzar, en les últimes tres dècades, el risc d’un conflicte nuclear. Des d’aquest divendres, l’acord ja no està vigent perquè els EUA han decidit retirar-se’n enmig d’acusacions d’incompliment cap a la Rússia de Putin. La fi de l’INF preludia la del tractat de míssils de llarg abast, l’Start, que expira el 2021. Tot apunta que ens endinsem en una nova era sense consens entre els països i, per tant, sense restriccions armamentistes.

Al darrere de la decisió nord-americana no hi ha la intenció de buscar un conflicte amb Rússia. Els experts coincideixen a dir que Trump vol tenir llibertat absoluta per fabricar armament perquè la Xina, el seu gran adversari, no està sotmesa a cap mena de restricció ni té cap intenció d’estar-ho. Per tant, els EUA i Rússia, es disposen a fer grans inversions en armament per fer front al poder militar creixent de la Xina. I aquest escenari ens acosta a una reedició de la Guerra Freda, però ara entre els EUA i la Xina (amb Rússia com a tercer en discòrdia i amb la Unió Europea com a actor insignificant si no posa en marxa un exèrcit comú), que ja viu episodis cruents en l’àmbit comercial, amb l’anunci d’aranzels de Washington i la resposta de Pequín.

El món bipolar de la Guerra Freda va deixar pas, a partir del 1989, a un món amb una sola superpotència, els Estats Units. Això està canviant amb la irrupció de la Xina no només en l’àmbit militar, sinó en l’econòmic (està a punt de superar els EUA en PIB) i en el tecnològic (té la seva pròpia cursa espacial). Amb uns líders mundials (Trump, Putin i Xi, però també Erdogan i Bolsonaro) que no creuen en el multilateralisme, el planeta es podria veure immers en una nova cursa armamentista nuclear com la dels anys 70 i primers 80. Però avui les armes són molt més eficients i destructives.

És urgent tornar al multilateralisme i al control armamentístic. Als tractats com els que firmaren fa 30 anys líders com Reagan i Gorbatxov que, en teoria, estaven més lluny ideològicament. Sense oblidar que el gran repte geoestratègic dels pròxims anys serà convèncer la Xina que, si es vol beneficiar del comerç mundial, ha d’acceptar algunes regles, com la necessitat de no provocar una cursa armamentista de conseqüències incertes.

stats