La perfecció dels somnis

En aquell mon tot encaixa. Llavors passa que sona l’alarma i et despertes

Entenc què vol dir, l'Albert Villaró, quan en aquest mateix espai se'ns queixava de la pèrdua de memòria. Allò que te'n vas a dormir amb una idea brillant al cap i l'endemà ets incapaç de posar-la negre sobre blanc perquè se t'ha oblidat. A mi també m'ha passat alguna vegada i a mi també m'ha fet molta ràbia. Però encara em fa més ràbia una altra cosa: quan la solució a un problema de la vida real se'm presenta en somnis i en aquest món dels somnis és perfecta.

En el món dels somnis, almenys en el món dels meus somnis, tot encaixa: la gent és amable i facilitadora, els serveis són puntuals i de qualitat, l'engranatge funciona tan bé que al final te'n surts de la situació més difícil. Allà la perfecció no és només dels altres. Jo mateixa, en la meva versió onírica, sóc eloqüent i convincent, el meu discurs és fluid i estructurat, no m'enfado per quasi res –per què m'hauria d'enfadar si tot és perfecte?- i els astres em van de cara. Hi ha una lògica diàfana i prou potent en aparença per ser traslladada, fil per randa, al món de la vigília. Sobretot, d'aquest altre estat de la consciència, el que m'agrada és que no cal anar amb pressa enlloc. El temps dels somnis s'estira com un xiclet i en cada segon hi cap tota una vida. Fins i tot els morts no són morts. O no pas més morts que els vius. El món dels somnis és, sovint, perfecte. Llàstima. Llavors passa que sona l'alarma i et despertes.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF