08/01/2023

Els bons mestres

2 min
Els bons mestres.

La mort del realitzador Sergi Schaaff aquesta setmana m’ha fet pensar en la importància dels bons professors. I no només pels coneixements que tenen la generositat de transmetre, que van més enllà del temari, sinó per la manera com ho fan. Schaaff, a part de la seva destacada trajectòria al món de la televisió, va ser professor a la Universitat Pompeu Fabra i alguns vam tenir la sort de trobar-nos-el a l’aula. Va ser sempre afable i amb un sentit de l’humor una mica murri. Més que alliçonar-nos s’esforçava a transmetre el valor de l’ofici, en el sentit d’estimar i dominar l’art que en aquell moment ens ocupava. I feia pensar els alumnes. S’assegurava que allò que aprenguéssim ens servís més enllà de les quatre parets de l’aula i que el que ens havia ensenyat ho sabéssim aplicar en qualsevol circumstància. Schaaff era exigent i perfeccionista en la seva feina. Amb els alumnes era més indulgent. Quan alguna cosa no l’acabava de convèncer preguntava: “¿Això per què ho has fet així?”. T’escoltava. I quan l'hi argumentaves, t’oferia solucions millors. Entenies l’error propi i la manera d’arreglar-lo. Tot això feia de Schaaff un mestre en el sentit més estricte –i valuós– del terme. 

Hi ha mestres que saps de seguida que seran especials. D’altres, necessitaràs que el pas del temps t’ho demostri. Molt de tant en tant, aquell professor et ve al cap perquè reconeixes, en allò que estàs fent, les ensenyances que et va proporcionar en el seu moment. No cal que siguin grans coneixements, ni tampoc cal que t’hagis hagut de convertir en un deixeble. Un bon mestre pot ser aquell qui et va ensenyar a llegir, qui va aconseguir que deixessis d’odiar les matemàtiques per gaudir-ne com un joc, qui et va fer estimar l’art o la música. Potser una bona mestra és qui et dona una nova manera de mirar el món o encarar la vida, o es converteix en inspiració per mantenir una determinada actitud a la feina. O qui, més enllà de les responsabilitats acadèmiques, t’ofereix un suport que no vas trobar en cap altre lloc. O algú que, quan ets un novell desorientat en el teu ofici, té prou temps per encaminar-te cap al futur des de la generositat. 

A la pel·lícula Lunana. Un iac a l’escola, que transcorre en una aula diminuta i perduda a la falda de l’Himàlaia, els personatges repeteixen sovint que el professor s’ha de respectar perquè té el do de tocar el teu futur. Per això el mestre és la institució més important al poble. És una frase tant bonica com certa. Perquè els bons mestres tenen la capacitat de transformar-te, de plantejar-te nous horitzons o de descobrir dins teu inquietuds que no sabies interpretar i que determinaran la teva vida.

Els i les mestres que t’han acompanyat al llarg de l’existència i que recordes per sempre més i amb més estima són sovint els que han confiat en tu més que tu mateix. I deixen un pòsit emocional que conserves per sempre més. Si el món fos just, tothom hauria de tenir la sort a la vida d’haver-se creuat, com a mínim, amb un bon mestre. 

stats