12/02/2021

Els penedits digitals

2 min

En la història de la màfia són fonamentals els seus pentiti, tots els penedits que van sortir de les organitzacions mafioses, van explicar com funcionaven i col·laboraren amb la justícia civil. Doncs bé; ja les grans multinacionals de les comunicacions tenen els seus pentiti. Treballadors, sovint exdirectius o analistes de dades que ara parlen d’aquelles empreses i dels seus maneigs, de les pràctiques que fan i dels pocs escrúpols que continuen mostrant a l’hora de provar de corregir-se o donar-se per al·ludides per les crítiques. Estic parlant de Google, Twitter, Facebook, Instagram, etc., empreses que ara mateix dominen el corral d’Internet. De què malparlen, però, aquests penedits? 

En primer lloc, expliquen que les empreses no fan res per fer menys addictives les seves propostes, que estan dissenyades no només per ser indispensables sinó també per estudiar-nos, a cada un dels usuaris en concret, i descobrir les nostres flaqueses i provar així de perforar la nostra atenció d’una manera que es faci indefugible. 

Tothom vol vendre’ns el seu producte, però una cosa inèdita dins la història del capitalisme és que mai la mateixa tecnologia s’havia posat al servei d’una anàlisi tan indecentment escrupolosa de cada un dels usuaris, fins al punt que es produeix una asimetria mai vista: saben un fotimer de coses dels clients –dades que els cedim voluntàriament–, però cap de nosaltres sap res, absolutament res, ni d’ells ni de com fan funcionar allò que ens té tan divertits com hipnotitzats. 

Els seus algoritmes són secrets, i ni tan sols ells dominen completament les implicacions que tenen. Els penedits d’aquestes empreses són els primers que donaren l’alarma, els que ara comencen a parlar en públic de tot això i fan pressió tant perquè les corporacions canviïn les seves polítiques com perquè els usuaris siguin conscients de fins a quin punt poden ser víctimes no només d’una dependència ferotge, sinó també de manipulacions que ja són provatures molt reeixides de modificar la nostra conducta, o moure el debat públic cap extrems que polaritzen la societat, la tensen i són el brou de cultiu ideal per al retorn de l’autocràcia feixista. 

I no només això: el triomf de Trump i el Brexit van ser possibles gràcies a una empresa encarregada de processar dades comprades a Facebook. Aquestes dades, estudiades per Cambridge Analytica, que ja havia experimentat amb el tema en processos electorals a l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, van oferir-se a Trump i als capitostos del Brexit, així van ‘descobrir’ a quins estats hi havia vot indecís i fer que aquelles persones clau a les zones clau fossin directament bombardejades amb missatges (consignes falses) pensats per moure el seu vot en la direcció que els polítics o clients desitjaven. 

Alexander Nix (un senyor amb nom i cara de dolent de pel·lícula de James Bond), el cervell d’aquesta empresa al costat d’un inversor com Steve Bannon –pare del neopopulisme occidental– van haver de donar explicacions, però només quan dos dels seus extreballadors s’atreviren a parlar, en comissions parlamentàries, d’aquestes maniobres.

Melcior Comes és escriptor

stats