Si tenim la pell fina, no creixerem com a país

El Govern ha de saber gestionar, acceptar i assimilar les crítiques que rep, sense cap acritud. És part del joc de la democràcia

La democràcia, per molt jove o molt antiga que sigui, et proporciona aquell estatus de llibertat i aire fresc, que altres sistemes de govern no et proporcionen. El que ha de ser quelcom positiu es transforma en negatiu quan es confonen els termes. La mateixa democràcia permet que l'oposició faci un control més o menys rigorós –segons les ganes de treballar– cap al Govern. L'executiu hauria d'assumir aquest rol, com a part important del sistema democràtic on està immers. Tenir la "pell fina" si ocupes càrrecs en el Govern o a l'oposició, no és precisament fer un favor al sistema. 

Durant la darrera jornada de control al Govern, i també el passat dijous a la sessió ordinària del Consell General, vam veure com les recriminacions tornaven a l'hemicicle, fins i tot afegiria a títol personal. De l'oposició cap al Govern i del Govern a l'oposició. Una imatge trista que em feia recordar aquell joc de quan érem nens, en què amb les mans en forma de barrera es deia, en to burlesc, "ara rebota cap a tu". Trista, una imatge molt trista de tots plegats, i més quan tots ells –els polítics– són coneixedors que la classe política actual, sigui del color que sigui, està perdent a velocitat de la llum aquella credibilitat que els feien ser intocables. Sincerament, poc ajuden a recuperar-la, actituds com les que vam veure dimarts i es va repetir dijous.

L'oposició poques vegades farà un copet a l'esquena al Govern. És normal, no és la seva funció. Com sí que és la funció del Govern gestionar, acceptar i assimilar les crítiques que rep, encara que siguin insistentment esgotadores. Aquest és el joc de la democràcia i com diria un bon amic gironí "qui no vulgui pols, que no vagi a l'era".

La política és necessària en qualsevol sistema democràtic i ho és perquè aporta diàleg, discussió i algunes vegades consens. Tres paràmetres que diria que alguns no tenen clars. A Andorra, es respira més l'"estàs amb mi o contra mi". Moltes vegades caldria no deixar-se portar pels budells i rumiar les actuacions. Els polítics, en estar en primera línia mediàtica són, almenys m'ho sembla a mi, un mirall pel poble. Vist el que s'ha vist a l'hemicicle del Consell General aquests dies, malgrat no ser andorrà però conviure i combregar cada vegada més amb els costums i deures del país, vaig sentir vergonya.

Polítics, dignifiqueu la vostra feina. Us fareu un favor a vosaltres mateixos primer i al poble, després.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF